Cada vegada que neva o plou, la neu i la pluja arrosseguen microorganismes des de les parts més altes de l’atmosfera. Llavors, podrien ser una senyal del pas de les estacions com els cicles anuals de les plantes a terra ferma? Doncs sí, els microbis ens plouen des de l’aire, i ho fan al compàs de les estacions. Això és el que ha descobert recentment l’equip de microbiòlegs del CEAB.
Des del s. XIX, gràcies als experiments de Louis Pasteur, es coneix la presència de microorganismes a l’aire. Aquests microbis, també coneguts amb el nom general d’aeroplàncton, els trobem a qualsevol punt del planeta. Arriben a l’atmosfera per les tempestes i altres fenòmens meteorològics i climàtics que els llancen amunt i s’hi queden en suspensió. Allà, s’adhereixen a les petites partícules de pols que floten a l’aire i es veuen transportats a través dels continents seguint els patrons dels vents. Es tracta d’un procés natural que s’ha produït sempre al llarg de la història de la Terra.
El dubte, però, era si es tractava d’una mescla aleatòria de diverses espècies de microorganismes o bé s’agrupaven i distribuïen d’alguna manera. Respondre a aquesta pregunta podria ajudar als investigadors a rastrejar les espècies perilloses, com són les patògenes o bé les que han desenvolupat resistències als antibiòtics. En això és, justament, en el què es va centrar l’equip del CEAB, i van poder refutar la idea de que les comunitats microbianes de l’aire són mescles aleatòries i sense estructura.
Els científics blanencs van recol·lectar mostres de pluja i neu dues vegades al mes durant 7 anys, a l’estació de recerca ecològica a llarg termini del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per cada mostra recol·lectada, l’equip en feia un estudi genètic per saber quines espècies de microorganismes hi havia, en el què ha acabat sent l’estudi temporal dels microbis de l’aire més llarg fet mai.
Les mostres contenien un nombre ingent d’espècies de fongs, bactèries, arquees i protistes, dividits en més de 1200 gèneres diferents. Aquesta enorme quantitat de dades els va permetre observar que les comunitats microbianes de l’aire segueixen patrons estacionals molt diferents segons si és estiu o hivern. Això els fa pensar que les variacions estacionals dels microbis podrien afectar als ecosistemes de la mateixa manera que ho fan les migracions de les aus o la floració de les plantes amb flor.
Alhora, aquests descobriments que ens permeten fer les noves tecnologies, també plantegen altres interrogants als investigadors. I és que els canvis en la circulació atmosfèrica, és a dir, els canvis en els patrons dels vents que s’estan produint com a conseqüència del canvi climàtic podrien tenir conseqüències imprevisibles en la circulació dels microbis entre continents i, per tant, en els seus efectes sobre els ecosistemes i la mateixa humanitat.
Ens ha fet especial il·lusió el comentari de David Smith, director del Laboratori d’Aerobiologia de la NASA. En David, que no ha participat en l’estudi, ha afirmat que l’esforç de dur a terme un estudi com aquest al llarg de 7 anys és admirable, digne de ser premiat, ja que serà una base sòlida sobre la qual crear models de dispersió global de malalties infeccioses. Idea que suposa una gran satisfacció que recompensa la gran dedicació de l’equip del CEAB, liderat pel mateix director del centre.
Ara, el grup de microbiòlegs segueix treballant en dos estudis més utilitzant aquestes dades. El primer, rastrejant l’evidència de patògens per a plantes i animals, incloent els que són perillosos també per a les persones. I el segon, buscant els gens de resistència als antibiòtics que surfegen per l’aire. Quins interrogants més aconseguiran respondre? El vent ens ho dirà.
Programa emès el 11 de gener del 2019