Fa uns mesos, vam acabar la temporada del Brots amb una gran notícia, i és que acabàvem de publicar un nou estudi que confirmava 2 mètodes completament gratuïts, realistes i d’aplicabilitat senzilla i immediata per reduir amb força la contaminació per nitrats de les aigües. Com ja sabeu, els nitrats són un gran problema que afecta a rius i llacs, però també al mar, ja que els nitrats acaben arribant a la costa i provoquen que l’aigua es vagi tornant de color verd. Amb les implicacions que té pels ecosistemes, els recursos marins i la qualitat de les aigües.
En diverses ocasions, us hem explicat que en un context de canvi climàtic i d’escassetat d’aigua, els rius mediterranis no són capaços de diluir els nitrats que els arriben des de les depuradores, tot i que aquestes compleixin la legislació europea. No poden perquè no duen prou aigua. De fet, a l’estiu alguns rius baixen completament secs i tota l’aigua que contenen procedeix al 100% dels efluents d’aigües depurades.
Les depuradores són molt eficaces en tractar diferents contaminants de l‘aigua, com el fòsfor, el nitrogen i la matèria orgànica, procedents de les aigües fecals, però tenen limitacions tecnològiques i econòmiques per eliminar-los del tot. En rius poc cabalosos, aquesta font de nutrients extres, juntament als fertilitzants que s’utilitzen en agricultura, és el que dóna lloc a la problemàtica de l’excés de nitrats que patim a casa nostra.
Això provoca la proliferació de les algues microscòpiques i torna verdes les aigües de llacs, rius i mars i en casos extrems parlem d’eutrofització. Aquest fenomen desencadena una forta disminució de l’oxigen de l’aigua i afecta a la vida aquàtica, a la qualitat de l’aigua i repercuteix en el sector primari i també en l’economia.
Doncs bé, l’equip d’investigadors del CEAB que treballen a l’URL, han trobat un mètode eficaç, senzill, d’aplicació immediata i a baix cost que ajudarà a reduir aquesta contaminació de nitrats a l’aigua. I tracta simplement de deixar a l’aigua les restes de la poda de les plantes aquàtiques que s’utilitzen en els sistemes de depuració natural de les depuradores o bé abocar a l’aigua un residu de l’elaboració de la cervesa que les cerveseres llencen.
Amb aquest simple gest, n’hi ha prou per incrementar fins a un 40% les taxes de desnitrificació bacteriana, la principal responsable d’eliminar els nitrats de l’aigua al medi natural. Aquest percentatge és el que han trobat al laboratori, però els experiments preliminars que ja estan realitzant a l’URL i al mateix riu suggereixen que els percentatges de reducció dels nitrats podrien ser el doble de grans.
Segons els investigadors i investigadores, al deixar a l’aigua les restes de poda uns dies o bé abocar-hi el most residual de la cervesa el que estem fent és aportar a l’aigua l’ingredient que falta de la recepta. Gràcies a aquest ingredient, els microorganismes que poden eliminar els nitrats de l’aigua tenen tot el que necessiten per fer la seva feina.
Aquests microorganismes necessiten un carboni de bona qualitat per eliminar els nitrats de l’aigua, però les depuradores són molt bones eliminant-lo i no en tenen prou. Al deixar aquesta matèria orgànica a l’aigua aportem carboni de molt bona qualitat que fa que es disparin les taxes de desnitrificació naturals del riu. Una forma sostenible i neta de complementar la gran feina de depuració que ja fan les depuradores per si mateixes. Només cal adaptar la manera de treballar.
Per altra banda, l’equip afirma que el mètode és perfectament aplicable als rius a través de les tècniques de bioenginyeria, que utilitza les plantes aquàtiques per restaurar i renaturalitzar els rius. A més, el mètode també podria ser rellevant per combatre la contaminació que arriba de forma difusa per les aigües carregades de fertilitzants que s’utilitzen en l’agricultura. Ho haurem d’estudiar a fons i posar tot de la nostra part per ajudar a trobar la solució ideal.
Programa emès el 27 de setembre del 2019