Els ocells marins són aquelles aus que estan adaptades a la vida al medi marí. En general, viuen més anys, comencen a criar a edats majors i ponen menys ous que altres ocells. La majoria d’espècies tenen una sola parella per a tota la vida i es troben any rere any al mateix lloc per criar. Els pares inverteixen una gran quantitat de temps a tenir cura dels seus pollets, gran part en colònies que van des d’unes dotzenes de parelles i fins a milions.
Aquestes espècies d’ocells no tenen perquè pertànyer a la mateixa família, tot i que habitualment s’assemblin. Això es deu a que les diferents espècies s’han adaptat al mateix medi, i a conseqüència, l’evolució al llarg dels anys els ha fet tenir un aspecte més o menys similar. És el que es coneix com a convergència evolutiva.
Molts ocells marins són famosos per fer migracions anuals llarguíssimes, creuant l’equador i fins i tot anant d’extrem a extrem del planeta. Poden passar dies i dies, milers i milers de quilòmetres, sobrevolant els oceans. D’altres espècies, en canvi, no s’allunyen massa de la costa i fins i tot alguns passen bona part de l’any lluny del mar. Segur que molts esteu pensant en algun d’aquests casos.
Alguns investigadors del CEAB estudien aquestes aus i es centren sobretot en les amenaces que pateixen degut a les activitats humanes i en conèixer el seu estat real de conservació. El passat dilluns, una de les investigadores del grup, la Meritxell Genovart, va publicar un estudi amb 37 investigadors més, procedents de 34 centres de recerca de 10 països diferents, on van poder concretar els principals riscos per a la conservació d’aquestes aus marines.
L’estudi engloba 124 espècies d’aus marines molt adaptades a la vida al mar i que trobem a tots els oceans del món: les baldrigues i els petrells. Els investigadors van concloure que les principals amenaces que pateixen són, concretament, sis: les espècies invasores, la mort accidental per les arts de pesca, la sobreexplotació pesquera, la contaminació lumínica, el canvi climàtic i la pol·lució.
La Meritxell Genovart, que s’ha centrat sobretot en les captures accidentals d’aquestes aus per les arts de pesca i conseqüències que tenen aquestes morts per les poblacions, ens alerta que “es necessiten mesures de mitigació urgents per a revertir la problemàtica. I és que al tractar-se d’espècies de vida llarga i de baixa fecunditat, com és també el cas de les balenes, la mort dels adults té un efecte dramàtic per la viabilitat de les poblacions.
A finals de la primera temporada del Brots de ciència, vam parlar d’alguns casos on s’havia pogut quantificar la mort d’aquests ocells marins a les arts de pesca i, en aquesta nova publicació tornem a trobar-nos amb una mateixa situació molt preocupant. Però també per la seva vulnerabilitat a resta d’amenaces degudes al canvi global que estan provocant els humans.
Alhora, l’estudi crida l’atenció la manca d’informació que existeix per a moltes d’aquestes espècies. Algunes d’elles estan més ben estudiades i, fins i tot, s’utilitzen com a bioindicadors de la salut dels mars. Però en d’altres hi ha llacunes de coneixement molt importants respecte a la informació més bàsica de conservació. Parlem d’informació tant bàsica com la localització de les zones on es reprodueixen o a on hivernen, o de les rutes migratòries que fan cada any.
Els investigadors creuen que millorar l’estat de conservació de les aus marines és possible si revertim algunes de les principals amenaces detectades. Per exemple, fent esforços actius com la restauració dels hàbitats de cria, la millora de les polítiques i regulacions a nivell mundial i regional i la participació de la ciutadania local. Quin paper farem cadascú?
Programa emès el 22 de març del 2019