Darrerament, us hem parlat de que la presència de blancalls (com anomenem també als deserts submarins) està augmentant a tots els oceans temperats del món. I també sembla estar en augment a les nostres costes. Es formen per la desaparició dels boscos d’algues que cobreixen les roques del litoral, cosa que té greus implicacions per la biodiversitat i la sostenibilitat d’espècies d’interès comercial com els sards i les orades i, per tant, sobre l’economia.
L’aparició dels deserts es produeix degut en una petita part per l’escalfament global, però sobretot perquè està permetent que el nombre de garotes creixi desmesuradament. Normalment, les poblacions de garotes estarien controlades pels peixos que se n’alimenten, però l’efecte combinat de la sobrepesca d’aquests depredadors i l’amenaça de l’escalfament global, fan que les garotes acabin amb molts dels boscos submarins d’arreu del món,.
Aquesta setmana, s’ha publicat un nou estudi dirigit pel CEAB que ha descobert que que les garotes tinguin por dels seus depredadors és clau per a la salut dels boscos d’algues submarins, que, com dèiem, estan en fort retrocés a nivell mundial. En aquest estudi, fet juntament amb una la Universitat Western d’Austràlia i la Fundació per la Conservació de la Natura, van poder veure com responien les garotes amb depredadors i sense.
Per esbrinar com les afectava la por a l’hora d’alimentar-se, l’equip d’investigadors i investigadores van situar algunes garotes dins d’esquerdes de les roques, tan a dins com a fora d’una reserva marina. D’aquesta manera, van poder comprovar que el seu comportament canviava si tenien por a ser devorades.
Dins la reserva, l’abundància de peixos depredadors és molt més elevada que fora, ja que no hi ha pesca. Això provoca que les garotes no s’aventurin a sortir tant dels seus refugis per alimentar-se. Per altra banda, els investigadors van examinar al laboratori que les garotes que sotmetien a les senyals químiques que els seus depredadors deixen a l’aigua menjaven menys.
La por que inspiren els depredadors a les seves preses és una de les forces més poderoses de la natura. Passa el mateix en el cas dels cérvols davant dels llops o de les gaseles davant dels lleons, per exemple. I aquest cas no podia ser diferent.
Igual que la presència de llops fa que els cérvols mengin menys fa que els prats i boscos es mantinguin en estats més madurs i amb més abundància de plantes, sota l’aigua, si no hi ha depredadors les garotes s’alimenten per complet dels boscos submarins, metre que si hi ha depredadors que les espantin, això no arriba a passar.
Tot i així, l’estudi va observar que no totes les garotes s’espantaven de la mateixa manera, sinó que curiosament eren les garotes de mida més gran les que més por mostraven vers els depredadors. Aquest fet és cabdal, perquè les garotes de mida gran són també les que mengen més i, per tant, són les que poden tenir un paper més perjudicial pels boscos d’algues.
De fet a Austràlia, les garotes ja han causat la destrucció de boscos submarins de grans zones de la costa est. Recentment, el govern local i el sector pesquer han invertit 5,1 milions de dòlars per minimitzar la formació de blancalls i protegir les reserves de pesca. I a Europa, també comença a ser urgent prendre mesures per mitigar aquest desastre mediambiental.
Els resultats ressalten la importància que té mantenir les poblacions de depredadors en bon estat i, per tant, a les garotes atemorides, per tal de mantenir la salut dels valuosos boscos submarins. Localitzar els blancalls per seguir-los estudiant és difícil i costós, per això ara podem col·laborar a través de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del mar i ajudar als científics a trobar-ne les solucions.
Programa emès el 12 d’abril del 2019