El Canal de Menorca és un corredor marí d’uns 36 km d’amplada que separa les illes de Mallorca i Menorca. La major part del canal està formada per plataforma continental, que és com coneixem la zona més costanera, la menys profunda dels mars i oceans. La resta està format pel talús, que són les fortes pendents que separen la plataforma continental de les grans profunditats. Aquí és on trobem també els famosos canyons submarins, que coneixereu perquè és on normalment es van a pescar les gambes.
Al 2016, gràcies als estudis fets als darrers anys, la Unió Europea va aprovar la declaració de protecció del Canal de Menorca com a Lloc d’Importància Comunitària de la Xarxa Natura 2000 i que s’integrés a la Xarxa d’Àrees Marines Protegides. Es va arribar a aquesta conclusió perquè les investigacions fetes a la zona havien aconseguit inventariar fins a 1.600 espècies, de les quals 58 eren espècies protegides, com les algues brunes, la tortuga babaua, diverses aus marines i nombrosos crustacis.
El Canal de Menorca alberga múltiples hàbitats. Per un cantó hi tenim els fons de sorra i les praderies de posidònia, propis de la zona més propera a la costa, és a dir, fins als 40 metres de profunditat. I per l’altre, hi tenim els fons de plataforma, entre els 50 i els 100 metres, i els fons rocosos del talús, entre els 100 i els 400 metres de profunditat.
Aquesta gran varietat d’hàbitats porta associada també una gran biodiversitat. La majoria estan formats per espècies enginyeres, que de la mateixa manera que els boscos, tripliquen la capacitat d’un ecosistema de contenir diferents espècies. La riquesa i productivitat, doncs, és enorme. Tant que permet que sostinguin grans poblacions de dofins, tortugues i aus marines. No hi ha dubte, de que es tracta d’una zona amb un alt valor ecològic i ambiental.
La principal amenaça de tots aquests ecosistemes, però, i com sol ser habitual, és la pesca d’arrossegament. El seu impacte es considera molt greu en hàbitats de creixement lent, com són els que us estem comentant. De fet, són espècies molt fràgils i vulnerables a qualsevol pertorbació física o química, ja sigui al mateix fons com a l’aigua.
Però quin és l’estat de salut d’aquests ecosistemes en l’actualitat? I com podrem saber en el futur si el fet de convertir el Canal de Menorca en una Àrea Marina Protegida ha estat efectiu? Necessitem indicadors fiables que ens permetin fer un seguiment, i això és en el que ha estat treballant el CEAB des de llavors. En buscar un indicador que ens permeti comparar l’abans i el després i fer-ne un seguiment any a any.
I l’hem trobat. En les esponges. Les esponges també són espècies enginyeres, ja que representen un refugi per a un gran nombre d’espècies. Per això, l’equip del CEAB que ha liderat l’estudi, es va centrar en les esponges enginyeres més abundants del Canal. Aquelles que formaven poblacions de més de 30 individus. En van observar l’estructura, la mida, el perímetre, la distribució. I ho van introduir tot en un mapa geo-referenciat.
Gràcies a aquest estudi de 4 anys de mostrejos i immersions, han aconseguit posar en evidència la presència de poblacions d’esponges molt denses i ben conservades al Canal de Menorca. I, a més a més, han establert un marc de referència d’aquestes poblacions per a poder-ne fer futurs seguiments i valorar l’efectivitat de la creació d’una Àrea Marina Protegida. Han convertit, doncs, les esponges en indicadors. I el millor de tot, és que es podrà utilitzar tant al Canal de Menorca com a qualsevol altra zona de característiques similars.
Programa emès el 15 de maig del 2019