A més de l’interès científic dels cus marins com a membres omnipresents i molt abundants de tots els ecosistemes marins, alguns d’ells són cada cop més objecte d’explotació comercial. Hi ha una demanda creixent com a esquers de pesca, però també s’han introduït en policultius integrats de bivalves i peixos per contribuir a la gestió dels residus orgànics produïts i s’utilitzen com a recurs nutritiu en aqüicultura (especialment de crustacis) perquè són una font natural de proteïnes i àcids grassos omega-3. A la península, però, no hi ha gaire iniciatives d’aquest tipus (per no dir que no n’hi ha cap). En canvi, si que hi ha una creixent industria en el sector dels esques per a la pesca. Una de les especies més utilitzades, objecte de gran interès comercial, es coneguda com a “rosca”.
Fins fa poc, es considerava que aquest cuc pertanyia a l’espècie Marphysa sanguinea, independentment de l’indret on s’hagués recol·lectat. Estudis recent, però, demostren que aquesta espècie en concret sembla tenir una distribució restringida a les costes Atlàntiques del nord d’Europa, mentre que les poblacions d’altres indrets s’han anat poc a poc descrivint com a espècies noves.
En aquest marc, durant una visita a unes instal·lacions experimentals de cultiu de poliquets a la badia de Cadis, vam poder obtenir mostres de dues poblacions de “rosca” procedent dels fons sorrencs i fangosos de l’intermareal de la badia. Tot i que els pescadors i els propietaris de les instal·lacions els consideraven la mateixa espècie, ben aviat va resultar evident als nostres ulls que això no podia ser veritat, ja que en les mateixes condicions i durant el mateix període de temps, una d’elles arribava a ser més del doble de llarga que l’altre. Les vam analitzar mitjançant tècniques moleculars i observacions morfològiques clàssiques i els resultats van confirmar que es tractava d’espècies diferents. A més, malgrat que l’espècie de menor talla es podia confondre d’entrada amb la “Marphysa sanguinea” del nord d’Europa, clarament no ho era, i el mateix passava amb la de major talla i una espècie procedent d’Egipte (“Marphysa aegypti”). Com a resultat del nostre estudi, hem pogut comprovar que els cucs procedents de Cadis eren, de fet, dues especies desconegudes pels científics i, per tant, les hem descrit com a espècies noves.
L’espècie de menor talla l’hem anomenat “Marphysa gaditana”, nom que prové dels termes “Gadir” (el nom fenici de Cadis, del qual se’n deriva el nom dels habitant de la regió, “gaditans”). L’espècie més gran l’hem anomenat “Marphysa chirigota”. Aquest nom l’hem escollit com a homenatge a les “Chirigotas”, un gènere del folklore coral típic de la província de Cadis, que s’interpreta principalment pels carrers durant el Carnaval, i que reflecteix gran part del refinat sentit de l’humor i l’hospitalitat locals, que nosaltres mateixos hem tingut ocasió de gaudir en múltiples ocasions. A més, en escollir aquests noms, hem volgut també contribuir a promoure el extraordinari patrimoni (natural, cultural i humà) de tota la regió del Golf de Cadis.
Els nostres resultats emfatitzen també la rellevància de fer una correcta identificació de les espècies. Això és especialment important quan aquestes són d’interès comercial i, per tant, tenen el potencial d’ésser distribuïdes a nivell mundial. Identificar-les correctament pot contribuir a pal·liar els riscos associats a aquest comerç i, per tant, a controlar-los, tot promovent la implementació de bons hàbits entre les persones implicades (incloent els possibles usuaris, com per exemple els pescadors esportius). És important tenir en compte que les espècies exòtiques poden tenir un potencial invasiu en ser introduïdes en un ecosistema que no és el seu nadiu. Per tant, les conseqüències de la manca de control per a les espècies i els hàbitats locals podrien donar lloc a canvis generals de la biodiversitat, els qual podrien afectar al funcionament del propi ecosistema i, per tant, a la gran quantitat de beneficis que el nostre medi marí ens proporciona.
Basat en l’article: Martin D, Gil J, Zanol J, Meca MA, Pérez Portela R (2020) Digging the diversity of Iberian bait worms Marphysa (Annelida, Eunicidae). PLOS ONE 15: e0226749. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0226749
