Un nou estudi dirigit pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert que la por que tenen les garotes vers els depredadors és clau per a la salut dels boscos d’algues submarins, que estan en fort retrocés a nivell mundial.
→L’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) i un grup d’investigadors, entre els qual figura l’equip del Dr. Frederic Bartumeus (CEAB-CSIC), han desenvolupat una plataforma que predirà el risc de casos autòctons d’infeccions de dengue, zika i chikungunya.
→La col·laboració entre ciència i ciutadania mitjançant les noves tecnologies per identificar espècies invasores, és ja un fet a Europa. Aquesta nova manera de fer ciència ens ofereix nous reptes i oportunitats tant pel que fa a la millora de la salut ambiental com de la salut pública.
→L’Eugènia Martí i la Susana Bernal, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, i la Jen Drummond, de la Birmingham University,→
Sis amenaces assetgen la conservació de les baldrigues i els petrells: les espècies invasores; la mort per la interacció amb la pesca; la sobreexplotació pesquera; la contaminació lumínica; el canvi climàtic i la pol•lució, segons recull un estudi internacional amb l’opinió de 38 investigadors de 34 institucions i 10 països, en què han participat investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb el suport de Birdlife International, i que es publica a la revista d’accés obert Frontiers in Marine Science.
→El passat divendres, el CSIC va firmar un contracte de cooperació científica amb la companyia minera xilena SQM Salar S.A. per a potenciar el seu pla de seguiment ambiental. L’empresa és un dels líders mundials en l’explotació de liti i potassi i centra la seva activitat a la conca del Salar d’Atacama, el dipòsit salí més gran de Xile.
→Els sistemes aquàtics continentals són ambients poc freqüents que ocupen només un 2% de la superfície de la Terra, compten amb fauna i flora molt específica i sensible i es troben, en general, altament amenaçats. Als Pirineus, aquests ecosistemes humits se solen considerar paratges poc pertorbats, tanmateix la mà de l’home com a agent modificador no hi ha estat tampoc absent.
→Al 1995 es va crear a Espanya REDEX, una xarxa d’investigadors que estudien i caracteritzen els microorganismes que viuen en ambients extrems. Són bactèries, arqueges i fongs, organismes unicel·lulars que venen evolucionant al nostre planeta des de fa 3.800 milions d’anys.
→La CUP de Tordera va organitzar el passat divendres 11 de gener una xerrada a la Biblioteca d’aquesta localitat, titulada “Desmuntant mites sobre la Tordera”. L’Enric Sagristà, geòleg i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i en Javier Romera, naturalista local, van desmuntar els mites més estesos sobre la Tordera: La Tordera és un riu, i no una riera; la Tordera no és un riu subterrani; la Tordera no s’asseca pel canvi climàtic o perquè sigui un riu mediterrani, s’asseca per la sobreexplotació de l’aqüífer; les motes dels rius no són la solució a l’erosió…
→Amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a totes les dones i nenes, la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i les nenes, el 15 de desembre de 2015 l’Assamblea General de Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.
→
