Els investigadors del CEAB Marc Ventura i Emilio O. Casamayor formen part de l’equip d’experts i expertes en ecologia i recursos naturals, que treballen en un projecte que té com a objectiu realitzar un diagnòstic i una avaluació ecològica i ambiental dels diferents sistemes biòtics i abiòtics de la conca del Salar d’Atacama, el dipòsit salí més gran de Xile.
Aquest projecte és fruit del contracte de cooperació científica que el CSIC va signar amb la companyia minera xilena SQM Salar S.A. per a potenciar el seu pla de seguiment ambiental.
Durant l’any i mig de duració del mateix, s’estudia l’ecosistema, un dels hàbitats més àrids i més desconeguts del planeta i que conté un dels dipòsits de liti i potassi més grans del món.
Al llarg de dues fases, el projecte estudia els sòls, l’aigua, la flora i la fauna silvestre i els microorganismes del Salar d’Atacama. És a dir que, pràcticament, se n’avaluen tots els components ambientals. A la primera de les fases, es revisa el Pla de Seguiment Ambiental Biòtic (PSAB) actual i les dades utilitzades en la seva elaboració.
A la segona fase, en canvi, l’equip d’investigadors i investigadores proposa les correccions i millores que permetin la optimització del PSAB revisat i així incorporar-hi els coneixements i els avenços científics més recents i novedosos a nivell mundial. L’objectiu és comprendre millor l’ecosistema que es vol protegir, identificar les seves demandes i necessitats i proposar les millores a partir d’això.
Segons la vicepresidència de Medi Ambient, Comunitats i Tecnologia de la companyia xilena, el projecte s’emmarca en la millora contínua del seu Pla de Seguiment, d’acord amb la seva política de desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, SQM redefineix constantment els desafiaments que la mantenen com a referent a nivell mundial.
A part del CEAB, al projecte hi participen sis centres més del CSIC: el Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura, la Estación Biológica de Doñana, la Estación Experimental de Zonas Áridas, l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, el Instituto Pirenaico de Ecología i el Museo Nacional de Ciencias Naturales.
