La Mediterrània és el més gran i profund de tots els mars interiors. Va ser un bressol per les civilitzacions, amb una història geològica convulsa i unes característiques oceanogràfiques úniques. De fet, presenta una riquesa biològica excepcional. La Mediterrània es divideix en dues conques principals, occidental i oriental, separades per una zona d’aigües poc profundes entre Sicília i la costa de Tunísia. Per la seva morfologia la Mediterrània no té quasi marees, que són només d’uns pocs centímetres. Només a la part nord de l’Adriàtic podem parlar de ritmes mareals, però són petits.
Actualment la biota mediterrània, els organismes que hi viuen, és el resultat de la mescla d’espècies arribades de l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar, les espècies que ja vivien al Mediterrani i, des de l’obertura del canal de Suez, també d’espècies del Mar Roig i de l’Indopacífic, l’arribada de les quals va en augment avui en dia. Les zones més riques en biodiversitat són les que tenen una major diversitat d’hàbitats i estan menys afectades per l’home.
Aquesta distribució ens dóna els diferents paisatges marins que tenim a la Mediterrània i que venen donats per la seva situació geològica i la llum que els hi arriba, les interaccions entre els diferents organismes i el seu paper dins l’ecosistema. La columna d’aigua, per exemple, és la seu d’incomptables microbis, que són la base de la xarxa tròfica que va des de petits crustacis, meduses, bancs de peixos, a les tonyines, taurons, baldrigues, tortugues, dofins i balenes.
A la costa i als fons marins les coses es compliquen una mica més. A les platges no humanitzades acostumen a tenir restes d’alga on s’amaguen les puces de mar i altres petits crustacis, i hi podem trobar algun cranc de sorra o alguna tellerina. A les roques litorals els organismes es distribueixen en bandes horitzontals paral·lels a la superfície del mar. Hi trobem pagellides, baldufes i musclos. I també hi descansen els corbs marins, sempre a punt per alçar el vol i fer-se una capbussadeta.
Els fons superficials els podem explorar només amb unes ulleres i un tub. Estan plens de peixos que busquen cucs, crancs, gambetes, cargolins o qualsevol altra presa comestible. Apareixen també els alguers o praderies d’un grup reduït de plantes amb flors i fulles en forma de cinta com és la Posidònia, i són un hàbitat ideal per amagar-se, reproduir-se i alimentar-se. Hi tenim garotes i escórpores, gambetes, nacres, peixos, sèpies a primavera, i als fons sorrencs, petxines, cucs i petits crustacis que s’escapen dels bancs de peixos que hi patrullen.
Amb la fondària la llum es debilita, predomina el blau i la penombra. Els fons d’algues segueixen sent abundants però els animals que viuen fixats al fons, com les esponges, els coralls, les gorgònies o els briozous, progressivament es van fent més dominants al paisatge. Les algues calcàries es desenvolupen fortament i creen esculls propis i únics de la Mediterrània, que anomenem coral·ligen. L’ambient més bonic però també dels més fràgils per la seva delicadesa. Acull moltes de les espècies més preuades de la gastronomia, la llagosta, el mero o el cap-roig, hi prolífera el corall vermell, i hi trobem rajades i gatons.
La llum desapareix fins que també ho fan les algues i només hi tenim animals. Aquests fons són els més majoritaris i també els més desconeguts, només assequibles amb submarins tripulats o controlats des de la superfície. Són un rebost de lluços, maires, raps, gambes, bruixes, penegals, mòlleres i besucs. També hi trobem coralls i gorgònies exclusius d’aquestes profunditats, extraordinàriament longeves, que poden tenir centenars d’anys de vida. Trobareu més informació a la guia il·lustrada “Fauna i flora de la mar Mediterrània”.
Programa emès el 17 de novembre del 2017