La major part dels oceans són tota una incògnita, un dels llocs més inexplorats, de fet només en coneixem només un 5% de la seva extensió. Sabem més de l’espai exterior que del que tenim al fons del mar, encara que els oceans tinguin un impacte molt més rellevant sobre les nostres vides, la nostra alimentació i l’economia mundial. Tot i així, els éssers vius que habiten a les profunditats són pràcticament uns desconeguts.
Concretament, les esponges marines d’aigües profundes, que tot just comencem a conèixer, juntament amb els coralls, són els animals més primitius de la Terra, els animals més antics de tots. Són el resultat de l’evolució dels microorganismes que durant milions d’anys van ser l’única forma de vida, els quals es van associar amb èxit per formar els primers organismes. Fins al 50% del volum d’una esponja marina està format per bacteris simbionts, que no podrien sobreviure pel seu compte. El seu estudi és imprescindible perquè ens aporta pistes sobre l’origen de la vida animal al planeta.
El més interessant actualment, però, són les substàncies que produeixen. Al ser animals que es mantenen immòbils tota la vida van haver de desenvolupar mètodes químics per poder comunicar-se, aparellar-se i defensar-se. Són els pioners de la “guerra bioquímica” entre éssers vius. Només per evitar ser menjats els seus bacteris simbionts produeixen centenars de substàncies defensives que han evolucionat al llarg de milions d’anys i gràcies a les quals han sobreviscut fins als nostres dies.
És per aquest motiu que les esponges marines, i els ecosistemes oceànics més profunds, són una immensa font de molècules de gran interès biomèdic, com ara antivírics i antitumorals. Una autèntica farmàcia del mar. L’inconvenient és que les esponges contenen quantitats molt petites d’aquestes substancies. Són tant ínfimes que no n’hi ha prou ni per fer els assajos clínics. Per això, en el que es treballa ara és en explorar noves formes d’obtenir aquestes molècules evitant la sobreexplotació d’un recurs natural tant valuós.
Fins ara, cultivar les esponges al laboratori ha donat resultats molt poc productius perquè no és l’esponja la que produeix els compostos bioactius d’interès, sinó els bacteris que viuen en simbiosis al seu interior. I els bacteris no es poden cultivar per separat. Actualment, el que es fa és aïllar els gens dels bacteris que produeixen aquestes substàncies per implantar-los en altres bacteris que sí que creixen fàcilment als laboratoris. D’aquesta manera el bacteri del laboratori ens produirà tanta quantitat de substància com necessitem i començar a produir-la i posar-la a disposició de les persones.
Al CEAB treballem des dels anys 80 en el desenvolupament de nous medicament d’origen marí a través de diferents projectes europeus i en col·laboració permanent amb empreses farmacèutiques i, molt especialment, amb PharmaMar, la primera empresa a nivell mundial que ha desenvolupat i comercialitzat un medicament antitumoral d’origen marí. Els nostres investigadors utilitzen modernes tècniques genòmiques que ens ajudin a trobar un sistema de gestió que garanteixi la conservació i l’explotació sostenible d’aquests recursos marins, encara poc explotats i amb un enorme interès social i econòmic.
Programa emès el 1 de desembre del 2017