Un projecte del CSIC llança una enquesta per comprendre quin ha estat l’impacte del distanciament social en la mobilitat i el contacte social dels ciutadans a Espanya
Les dades, totalment anònimes, ajudaran a entendre com anirà evolucionant la dinàmica de propagació de la malaltia i poder orientar noves mesures cap a un desconfinament controlat i de mínim risc
Barcelona 18 de maig de 2020.
En els propers mesos s’aniran prenent mesures per al desconfinament gradual de la població, de manera que tornarà de forma progressiva la mobilitat al territori i, amb ella, augmentaran els contactes entre persones. Per comprendre millor com evoluciona la dinàmica de propagació de la malaltia Covid-19 en els propers mesos, cal l’estudi sistemàtic de la mobilitat i la seva relació amb aspectes sociodemogràfics, així com el seguiment d’altres micro-canvis que s’aniran produint al nostre comportament social.
Això és el que farà el projecte Distància-COVID del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El projecte utilitza la computació i les tècniques de ciència de dades per analitzar l’efecte de les mesures de confinament preses, sobre la mobilitat i el comportament social, per aturar la propagació de la malaltia Covid19 i poder orientar noves mesures cap a un desconfinament controlat i de mínim risc.
En el projecte hi participen l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), un centre mixt del CSIC i de la Universitat de les Illes Balears; el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA-CSIC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC). El projecte està coordinat pels científics José Javier Ramasco, de l’IFISC, i Frederic Bartumeus, del CEAB-CSIC i el CREAF.
Per a això, el projecte llança una enquesta sobre mobilitat i contactes socials, amb la qual els investigadors pretenen comprendre millor l’impacte del distanciament social al nostre comportament diari. L’enquesta no recopila dades personals de cap tipus, és anònima i permetrà tenir una base estadística per generar una sèrie d’escenaris i ajudar en la presa de decisions sobre possibles mesures d’actuació. L’enquesta es realitza en el marc d’una metodologia ja usada anteriorment en estudis epidemiològics i de forma coordinada amb altres països d’Europa.
L’enquesta, la difusió de la qual és crucial per poder obtenir resultats en l’estudi, es troba disponible a través del web del projecte: https://distancia-covid.csic.es/
Aquesta és una de les quatre enquestes que ha llançat el CSIC per coneixer l’impacte social de la pandèmia. Les altres tres se centren en la salut, la vivenda i l’alimentació.
Les investigadores María Dolores del Castillo i Amaia Iriondo, de l’Institut d’Investigació en Ciències de l’Alimentació (CIAL-CSIC-UAM), dirigeixen l’enquesta Canvi en l’estil de vida i hàbits alimentaris d’adolescents espanyols en l’estat d’alarma a causa de l’ Covid-19. Aquesta adreçada a adolescents majors d’edat, de 18 i 19 anys, de totes les comunitats autònomes, que de forma anònima i voluntària vulguin participar en l’estudi. L’objectiu és saber si aquest grup poblacional està treballant en mantenir un bon estat de salut, tot i el confinament, i així poder servir d’ajuda en la recerca de futurs tractaments enfront de virus.
Conèixer la percepció de la població espanyola sobre el confinament actual i la seva relació amb l’habitatge és l’objectiu de l’Estudi sobre el confinament social, habitatge i habitabilitat: estudi qualitatiu i estudi quantitatiu. Els investigadors Maria Teresa Cuerdo i Ignacio Oteiza, de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETCC-CSIC), dirigeixen aquesta investigació, que persegueix avaluar l’ús, la percepció i el grau de satisfacció dels ciutadans sobre els seus propis habitatges durant el confinament.
Les investigadores Juana Frías i Sonia Gómez, de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició (ICTAN-CSIC), han elaborat un qüestionari per analitzar canvis en els hàbits de vida dels treballadors del CSIC, atenent a la dieta, l’activitat física i l’estat d’ànim. La informació aportada serà utilitzada exclusivament per tal d’analitzar la situació i buscar mesures formatives, plantejar recomanacions i organitzar futures estratègies.
L’accés a totes aquestes enquestes es troba al web de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària Salut Global de l’CSIC, dedicada a la COVID-19
