La platja de Blanes ha estat un espai clau en el desenvolupament econòmic, cultural i social de la vila des dels seus inicis en temps remots. Durant segles, més enllà de l’ús purament recreatiu que se’n fa actualment, la platja ha estat el centre econòmic del municipi, tant pel que fa al comerç marítim com a la indústria pesquera i de drassanes. Avui dia, ho segueix sent amb el turisme, el qual ha esdevingut la principal font de riquesa de la zona.
És per aquesta relació amb la platja que la vila de Blanes sempre ha estat fortament exposada a les conseqüències dels temporals marítims, ja que condicionen i defineixen l’extensió de la pròpia platja. Tot i que els temporals marítims són un fenomen climàtic habitual no sempre són iguals ni tenen els mateixos efectes. Amb ells, augmenta l’alçada i la freqüència de les onades que erosionen la costa. Però és la direcció que té l’onatge la que determina si la costa en patirà els efectes i en quina intensitat ho farà.
La costa de Blanes sol patir 3 tipus diferents de temporals en funció de la direcció en què arriben les onades. Tenim les famoses llevantades, de l’est, que erosionen la costa i causen bastants desperfectes cada temporada. També tenim les garbinades, del sud-oest, que enlloc d’endur-se la sorra, la porten, de manera que la platja creix. I, per últim, tenim les gregalades, del nord-est, que el que fan és erosionar la part nord de la platja i s’enduen la sorra cap a la part sud de la mateixa.
Com tots sabeu, al llarg del segle XX, Blanes va experimentar un gran creixement urbanístic i turístic, com a molts altres punts de la costa catalana. Això ens ha conduït a l’ocupació massiva del litoral. Fins i tot les pròpies platges, com passa també a la platja de Blanes. Va ser així com cases, hotels, càmpings, restaurants i, més tard, el passeig de s’Abanell van ser construïts damunt de la mateixa platja.
Aquesta invasió costanera, que en alguns trams de la platja de s’Abanell és del 50% de la seva superfície total, ha reduït la capçalera de la platja, la part superior més allunyada de l’aigua, i en alguns llocs l’ha eliminat per complet. El problema és que la capçalera de la platja és aquella part de la mateixa que és capaç d’absorbir l’impacte dels temporals. I és per això que actualment la platja ha perdut la capacitat que tenia de protegir-nos dels temporals marítims que arriben a la nostra costa.
La situació que us expliquem té unes conseqüències clares que ja coneixeu, i un gran impacte econòmic per la vila, ja que, a més dels desperfectes causats a les infraestructures, cal regenerar la platja artificialment cada vegada per garantir el turisme de sol i platja que és tant important per Blanes, i que porta 1 milió i mig d’usuaris cada any només a la platja s’Abanell.
Per altra banda, el riu Tordera, que és el que nodreix la platja amb la sorra que transporta al llarg del seu recorregut, té una molt mala gestió i una forta explotació de l’aqüífer de la Baixa Tordera. Això ha anat reduint l’aportament de sorra que ha passat dels 200.000 m3 que era capaç de transportar, fins a només 20.000. Tot això fa molt més difícil recuperar l’equilibri i mantenir el bon estat de la platja de la vila Blanes.
I no tot és culpa del canvi climàtic. Les platges catalanes retrocedeixen entre 10 i 20 cm cada any per la pujada del nivell del mar, però el delta de la Tordera perd 120 cm cada any. Aquest metre anual de més es deu a la mala gestió de la costa i dels rius. Evidentment, no podem enderrocar tot el front marítim de Blanes, però sí podem regenerar el delta de la Tordera i recuperar la platja perduda. D’aquesta manera podrem allunyar les infraestructures de l’abast dels temporals.
Aquesta informació l’hem extret del capítol escrit per l’Enric Sagristà, geòleg del CEAB, destinat al volum dedicat a Blanes dels Quaderns de la Revista de Girona, editat per la Diputació de Girona amb el suport de l’Obra Social La Caixa.
Programa emès el 26 d’octubre del 2018