El món de les dessalinitzadores i la seva problemàtica han estat a l’ordre del dia a tots els nivells durant les últimes dècades. Actualment, el canvi climàtic i global fan imprescindible seguir-ne parlant, ja que s’està alterant el règim de pluges i intensificant la manca d’aigua. La dessalació de l’aigua de mar s’ha convertit en una indústria important que segueix creixent, degut a l’escassetat d’aigua en diversos països mediterranis. És una activitat que té un impacte ambiental principalment generat per l’abocament de la salmorra que resulta del procés de dessalació i que pot afectar a la vida que hi ha del fons marí.
Les plantes dessalinitzadores, com ja sabreu, el que fan és extreure aigua salada, normalment de mar endins, netejar-la, desinfectar-la i filtrar-la. Posteriorment, a través d’un procés bàsicament físic anomenat osmosi inversa, es fa passar l’aigua per unes membranes que separen la sal de l’aigua. La pressió que cal exercir és enorme i, conseqüentment, l’energia elèctrica necessària també. Al llarg dels últims temps, el procés tecnològic a millorat molt i s’ha reduït aquesta despesa energètica i, tot i que segueix sent molt alta, és molt millor això que no tenir aigua.
El gran problema ambiental de les dessaladores, i que en un principi no es va tenir massa en compte, com dèiem, és l’impacte del principal residu que genera. Es tracta de l’aigua hipersalina o salmorra en quantitats enormes que no es pot acabar de separar totalment. Obtenir sal d’una quantitat tant immensa de salmorra suposaria comptar amb quilòmetres i quilòmetres de terreny per les salines i això no és factible. Per això es torna a abocar al mar on l’augment de la salinitat pot afectar als diferents ecosistemes costaners, sobretot si s’aboca en un ecosistema protegit com són les praderies de posidònia.
Investigadors del CEAB han treballat en aquest àmbit, estudiant l’impacte que causa l’abocament de les dessaladores per tal de donar valors i recomanacions sobre els llindars de tolerància que tenen les espècies protegides com posidònia. Gràcies a aquest treball van poder donar els límits de salinitat que les dessaladores no poden sobrepassar per no afectar aquests ecosistemes protegits. També van proposar a les dessaladores que diluïssin la salmorra, és a dir deixar més aigua i posar difusors a les sortides dels abocaments. I sobretot, no sobrepassar mai els límits de tolerància de les espècies que habiten la costa.
La dessalació de l’aigua marina per a obtenir aigua potable és una opció que no agrada a tothom per l’impacte ambiental que suposa. Però, actualment, fins i tot els grups ecologistes han decidit donar suport a les dessalinitzadores perquè es tracta d’una alternativa molt millor que no els transvasaments o l’extracció insostenible d’aigua dels aqüífers, que fan impossible mantenir els cabals ecològics mínims dels rius. La península ibèrica té una fortíssima manca d’aigua que al 2021 s’haurà triplicat. Per això resulta imprescindible seguir invertint en investigació i noves tecnologies per tal de conservar els rius i fer front al canvi climàtic i global.
Programa emès el 2 de març del 2018