Els plàstics van aparèixer per primera vegada durant la dècada del 1800 i estaven fets a partir de substàncies naturals d’origen biològic. No va ser fins a principis del segle XX que es va crear el primer plàstic totalment artificial. Era barat i útil per fer front a un munt de necessitats diferents. El plàstic es va fer extremadament popular en molt poc temps i va arribar a substituir a molts d’altres materials utilitzats fins llavors, tant dins l’àmbit domèstic com l’industrial.
Al llarg de les últimes dècades, els productes plàstics han envaït tot allò que utilitzem. És difícil no trobar plàstic al nostre voltant. El trobem als mòbils i a qualsevol aparell electrònic, al carro de la compra, a la roba… On realment podem prendre consciència de la gran presència de plàstic a les nostres vides és, sens dubte, als passadissos dels supermercats on fem la compra. Sigui quin sigui.
Com a societat, la mala gestió que hem fet, i que encara fem, del plàstic un cop l’hem utilitzat ens ha dut a la situació d’extrema contaminació que tenim avui dia. Una problemàtica molt difícil de solucionar, i més si no s’hi posa remei des de tots els àmbits implicats. Actualment, la societat encara no és conscient del problema que tenim, ni de les conseqüències que tindrà pel planeta i la salut pública.
Any rere any, milions i milions de tones de deixalles que no s’han reciclat acaben al mar, als oceans, a les platges, als boscos, als espais verges de l’alta muntanya i a la resta de llocs remots i prístins que queden al món. I el 75% de totes aquestes deixalles, és a dir, 3 de cada 4 tones d’escombraries que arriben al mar són plàstics. Aquests plàstics poden romandre a l’aigua entre 150 i 1000 anys, posant en perill la vida marina i entrant a la cadena alimentària dels animals i també de les persones.
Però aquí no s’acaba tot. La gran quantitat de brossa abocada al mar és un problema en sí mateix, però a aquest s’hi suma el fet de que els plàstics no només no desapareixen, sinó que per l’acció dels corrents marins i de les onades es van trencant i fraccionant en fragments molt més petits. En aquest punt, comencem a parlar de mesoplàstics, microplàstics i nanoplàstics, segons si aquestes partícules tenen menys de 5 mm de grandària, o menys de 500 micres o de 50. Aquestes partícules de plàstic són tant petites, imperceptibles a l’ull humà, que són una greu font de contaminació molt difícil d’eradicar.
Els organismes més petits les confonen amb menjar i és així com entren a formar part dels ecosistemes, provocant la mort de molts animals. Van avançant al llarg de la cadena alimentària fins arribar a la dieta humana, amb els riscos i conseqüències que això comporta, ja que aquestes partícules contenen substàncies tòxiques i cancerígenes. En un estudi recent dels Estats Units, es van detectar plàstics als teixits corporals i a l’orina a quasi el 100% de les persones analitzades.
Des del CEAB fa un temps que realitzem estudis sobre la gran quantitat de plàstic que trobem al mar Mediterrani i també com afecta al medi ambient. Hem comptabilitzat que hi deuen haver unes 1.500 tones de plàstic surant a la superfície del Mediterrani, sense comptar amb els milers de tones que hi ha al fons. Gràcies a la ciència ciutadana i la participació de les escoles, també estudiem la presència d’aquestes partícules a les platges, la qual cosa ens permetrà fer una radiografia molt precisa de la problemàtica i dissenyar programes d’actuació per combatre-la.
Però no n’hi ha prou amb tot això. Per solucionar el problema cal que ens conscienciem dels efectes que tenen les decisions que prenem i reclamar que millori la cooperació entre països en aquesta matèria. Calen estratègies de gestió de residus adequades i aplicables, ja que el nostre nivell de producció i consum és insostenible. Cal un canvi radical dels nostres hàbits de consum i exigir una legislació comuna que abarateixi els costos del reciclatge i que la industria es decanti per fi en reutilitzar envasos de vidre o plàstic i promogui el sistema de retorn que teníem antigament.
Programa emès el 19 d’octubre del 2018