En més d’un Brots de ciència us hem parlat de les espècies exòtiques, que no tenen perquè ser invasores. Són espècies que venen de molt lluny, normalment de països exòtics, de mars i oceans tropicals. El CEAB treballa sovint en casos en què les espècies nouvingudes s’han adaptat al nostre clima i moltes vegades perjudiquen a les espècies autòctones. O, si més no, canvien l’ecosistema tal i com havia sigut fins ara.
Doncs bé, avui us portem un d’aquests casos. Fa uns mesos, fotografiant colònies de corall autòctones de les costes catalanes per fer-ne el seguiment, es van localitzar dues petites colònies d’un corall que s’assemblava molt als que s’estaven estudiant, però que alhora semblava lleugerament diferent. Aquestes colònies es van trobar, una a l’exterior del Port de Barcelona, i l’altra als Ullastres, una muntanya submarina davant del cap de Sant Sebastià, a Palafrugell, a 12 m de profunditat.
Per assegurar-se de quin corall es tractava, els investigadors van agafar-ne mostres per analitzar-les a consciència al laboratori. Va resultar que es tractava d’una espècie de corall propi de mars tropicals, la Oulastrea crispata. Aquesta espècie viu a les costes entre l’oceà Índic i Pacífic, principalment, però ja s’havia trobat per primer cop al Mar Mediterrani al 2014, a Còrcega. De manera que ja són tres els llocs del nord-est del Mediterrani on s’ha vist.
L’equip d’investigadors va treballar per donar una descripció morfològica detallada de les colònies trobades a les costes catalanes per ajudar a futures identificacions. Però tot i així, és fàcil passar-les per alt, ja que s’assemblen molt a altres colònies autòctones. A més, les colònies trobades són molt petites, d’entre 5 i 6 cm actualment, i s’estima que creixen molt lentament, 1 mm al mes.
Les diferències entre els coralls autòctons i l’espècie exòtica són fàcils de veure al laboratori, però són més complicades de percebre sota l’aigua. I al ser tant petites, es poden confondre fàcilment amb colònies joves autòctones. Per tant, n’hi podria haver més i no les hem vist. De fet, aquestes s’han trobat, com dèiem, gairebé per casualitat.
Tenint en compte altres casos, el més probable és que el corall arribés a les nostres costes amb el transport marítim, segurament a través de colònies que es viuen adherides als cascos dels vaixells. Segons els experts, la mida tan petita de les tres colònies trobades indicaria que fa poc temps que són aquí i que podrien tenir uns 5 anys d’edat. I, tot i que no poden assegurar que sobrevisquin fins a edats avançades, no descarten la necessitat de fer-ne un seguiment i veure’n l’evolució.
Aquí resulta de vital importància la informació que ens ofereixen iniciatives de ciència ciutadana com la plataforma d’Observadors del Mar, de la qual forma part el CEAB. Els futurs estudis científics sobre aquest corall hauran d’esbrinar com s’adapta a la vida al Mediterrani i quins efectes pot tenir sobre l’ecosistema. Que no tenen perquè ser negatius, ja que si s’estableix aquí pot augmentar la presència de coralls a la zona, molt reduïda actualment degut a les activitats humanes.
Programa emès l’1 de març del 2019
Podcast del programa