Web enconstrucció

L’estany Closell recupera la seva transparència natural

Projecte LIFE LimnoPirineus

L’estiu del 2014 es posava en marxa el projecte LimnoPirineus, del programa LIFE de la Unió Europea, un projecte destinat a la conservació d’ambients aquàtics d’alta muntanya, coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC). Un dels objectius del projecte és retornar al seu estat natural, lliure de peixos, un nombre reduït d’estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Un dels primers llocs on s’han fet tasques de restauració és l’estany Closell, en el municipi de Lladorre (Lleida). La transparència d’aquest estany havia minvat degut a la introducció, a la dècada dels 80, del barb roig, un petit peix que depreda sobre la major part de les espècies autòctones dels estanys (incloent larves d’insectes i petits crustacis com la puça d’aigua). La disminució dels crustacis que s’alimenten d’algues provoca, al seu torn, una coloració verdosa en l’aigua, deguda a la proliferació d’algues.

 

Captura del barb roig

Inicialment, els pescadors de l’empresa Sorelló i la Generalitat, que participen en el projecte, van anar pescant barb roig a un ritme d’un miler al dia. A mesura que se n’ha reduït la població, ara les captures no arriben als quatre exemplars capturats per setmana. Els barbs capturats són sacrificats, mentre amfibis com tritons, granotes i les seves larves es retornen a l’estany.
Gairebé 24 mesos després de començar la captura de barb roig a l’estany Closell els científics calculen haver-ne eliminat el 99% de la població. Des que van començar, ara fa dos anys, els primers treballs d’eliminació del barb roig a l’estany Closell, l’evolució del color verd cap a la transparència que mostra ara l’estany és una prova de l’eficàcia de la restauració.

El canvi es deu sobretot a la recuperació de les poblacions de la puça d’aigua, un crustaci diminut característic dels estanys d’alta muntanya que s’alimenta d’algues. Marc Ventura, biòleg del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i coordinador del projecte LIFE LimnoPirineus, explica com ha evolucionat l’aspecte del llac:
“El que sorprèn és la velocitat extraordinària de recuperació de la fauna autòctona dels estanys fins al punt que ens hem trobat que aquest estany, després de dos estius de treballar-hi, ja presenta unes característiques molt properes a les d’un estany natural d’alta muntanya.”

 

La introducció dels peixos i les seves conseqüències

Els peixos no són espècies autòctones dels estanys pirinencs, sinó que hi van ser introduïts. Actuen com a grans predadors i la seva proliferació als estanys n’ha delmat profundament les poblacions d’altres organismes com els amfibis, espècies pròpies dels estanys d’alta muntanya.

Els efectes negatius que els peixos causen als estanys evolucionen en funció de les espècies presents. Així, amb el temps, es produeixen una sèrie de processos que porten cap a la degradació accentuada de l’estany. A molts estanys primer es van introduir les truites. Després es va introduir accidentalment el barb roig, utilitzat com a esquer viu per pescar truites. Finalment, en alguns casos, les truites van desaparèixer i va quedar-hi només el barb roig.

Quan això passa, el barb roig no només s’alimenta dels organismes que viuen en la zona del litoral de l’estany sinó que també dels crustacis que viuen al mig de l’estany, el que provoca així una proliferació extraordinària de les algues.

 

La influència humana en l’estany Closell

L’estany Closell, situat al Pallars Sobirà dins el terme municipal de Lladorre, ha patit dues alteracions importants al llarg del segle XX. Durant els anys 50-60 la companyia hidroelèctrica va construir una galeria que passa just per sota l’estany i que en va alterar el nivell de l’aigua. Mes tard, el 1969 s’hi van introduir truites i als anys 80 barb roig. En aquests darrers anys, les truites havien desaparegut de l’estany i només hi quedava el barb roig.

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), actua com a coordinador del projecte LIFE LimnoPirineus, i com asocis hi participen la Universitat de Barcelona, el Conselh Generau d’Aran, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic. La Diputació de Lleida actua com a cofinançador.