Rafael Sardá, investigador del CEAB, va realitzar ahir la conferència inaugural del II Congrés transfronterer sobre el Canvi Climàtic i Litoral UHINAK 2016 que se celebra a Irún (Guipúscoa) el 27 i 28 de setembre. Dos dies al llarg dels quals es parlarà de com afecten el canvi climàtic i els fenòmens extrems al litoral, a través de ponències i comunicacions orals de nombrosos experts. En aquesta segona edició, l’àmbit d’estudi engloba el Golf de Vizcaya, des de Galícia fins a la Bretanya francesa.
A la seva conferència, “ICZM 2.0: la necessitat d’estandarditzar metodologies en la gestió de costes”, Sardá ens explica que el gran desenvolupament social i econòmic observat a la costa les últimes dècades ha accelerat la seva exposició i vulnerabilitat als efectes negatius derivats del canvi climàtic. “En aquest context, donar una resposta integrada i sinèrgica a les problemàtiques ambientals i definir accions i polítiques d’adaptació que tendeixin a disminuir els riscos en el futur és prioritari” declara l’expert.
Tot el conjunt es podria formular dins d’un esquema de Gestió Integrada de les Zones Costaneres (Integrated Coastal Zone Management, ICZM). Aquest tipus de gestió integrada pretén equilibrar els beneficis del desenvolupament econòmic i els usos humans de la zona costanera, els beneficis de la seva protecció, preservació i restauració, els derivats de l’accés públic i del seu gaudi i els de reduir al mínim la pèrdua de vides humanes i de béns materials. Tot dins dels límits establerts pels mateixos sistemes naturals.
Sardá també afirma que “a Europa, els esforços realitzats per implementar la ICZM han quedat en simples desenvolupaments voluntaris poc incidents en la solució d’aquestes problemàtiques”. Cal reinventar la ICZM, dotar-la d’un cos més formal, d’un llenguatge més entenedor i homogeni, amb esquemes més definits i acceptats. La proposta ICZM 2.0, continua l’investigador, segueix els principis de gestió per ecosistemes (Ecosystem Approach), una estratègia per a la gestió integrada que busca la conservació i la sostenibilitat dels ecosistemes. D’aquesta manera es podria donar resposta a les preguntes que generen els riscos climàtics, i dissenyar un sistema normalitzat per a gestionar la costa que facilités l’adaptació en entorns altament desenvolupats.
