Web enconstrucció

Gran participació del CEAB al Congrés XIX SIEBM de Porto

Entre el 5 i el 9 de setembre va tenir lloc a Porto (Portugal) el XIX Simposi Ibèric en Estudis de Biologia Marina (XIX SIEBM) on van participar 9 investigadors del CEAB. En Xavier Turon, biòleg i ecòleg marí de renom del nostre centre, va oferir una conferència plenària amb el nom de Twenty-five years of genetic studies of the Iberian benthos: retrospect and prospect, on feia una revisió històrica de l’aplicació de les eines genètiques en el context de la biologia marina a la Península Ibèrica i mostrava les principals tècniques i els resultats obtinguts. A més, juntament amb Owen Wangensteen, va fer una presentació sobre metabarcoding de comunitats bentòniques de substrat dur, un pòster amb Mari Carmen Pineda dedicat a patrons espai-temporals de l’estructura genètica en ascidis introduïts i un segon pòster amb Maria Casso de patrons d’assentament i creixement d’ascidis al Delta de l’Ebre.

Per altra banda, la resta de participants del centre van realitzar presentacions orals on exposaven els seus estudis. La Maria Uriz (The meandering path to the discovering of cryptic sponge species) ens va parlar de la descoberta d’una nova espècie d’esponja, Hemimycale mediterranea, que es va mantenir críptica durant molt de temps degut a les lleugeres diferències morfològiques amb H. columella.

image_mini

Aquesta nova espècie es troba a tota la mar Mediterrània, mentre que H. columella també viu a l’Atlàntic. La característica biològica que diferencia ambdues espècies és que H. mediterranea té un cicle de vida anual i H. columella el té plurianual.

Seguint amb esponges, la Carla Huete (Effects of thermal anomalies on the growth dynamics of Dysidea avara (Porifera)) ens avisava de que l’augment de la temperatura afecta negativament al creixement i la recuperació de l’esponja Dysidea avara. En el seu estudi va realitzar el seguiment d’una població d’aquesta espècie a la costa catalana durant un any, observant la seva dinàmica i la seva relació amb els factors ambientals, amb l’objectiu de comprendre el seu cicle de vida i els possibles canvis associats als augments de temperatura.

La Carla explicava que la D. Avara, creix més pels mesos d’hivern i menys pels d’estiu, però que l’hivern del 2016 va ser més calorós del compte i va provocar una disminució de les taxes de creixement respecte de l’hivern anterior. Alhora, van observar que la capacitat de recuperació després dels mostrejos era molt menor.

dysidea-avara-ceab

També en el camp de les esponges, la Marta Turon (Sponges and their microbiomes in clean and polluted habitats) va guanyar el primer premi per a estudiants a la millor comunicació oral. En el seu estudi es van centrar en l’efecte que té l’eutrofització sobre les esponges i els microbiomes associats en una zona tropical. Van arribar a la conclusió de que els microbiomes són específics per cada esponja i que no experimenten canvis significatius en funció de les característiques de l’hàbitat. Aquest fet posa de manifest que la simbiosi està fortament fixada a nivell evolutiu. No obstant això, afirma que només les espècies que alberguen certs microbiomes particulars tenen la capacitat de colonitzar ambients eutròfics.

La Leire Garate (Contrasting microbiomes in sponges with similar bacteria-mediated calcium-carbonate spherules from temperate and tropical oceans), en canvi, va exposar el seu estudi sobre els bacteris implicats en els processos de calcificació en esponges. Es tracta de bacteris simbionts que donen lloc a esfèrules de carbonat de calci. En l’estudi s’ha analitzat la microbiota d’esponges distants geogràfica i filogenèticament per avaluar aquests bacteris i la relació que tenen amb la resta de bacteris simbionts. S’han trobat set espècies de microorganismes amb aquesta capacitat en espècies d’ordres i famílies diferents d’esponja (Crella cyatophora, H. columella, C. alloclada, H. aràbiga i C. viridis) que habiten en mars temperats i tropicals. Aquest fet revela un mecanisme de propagació dels bacteris que dóna suport a la hipòtesi sobre el paper dels bacteris intracel·lulars als processos de calcificació en metazous primigenis.

Pel seu costat, en Ferran Palero (Discovery of cryptic species in Plesionika (Crustacea: Polychaeta) in two subtidal muddy bottoms of the Ría de Aldán (Galicia, NW Iberian Peninsula)) es preguntava: ‘Realment sabem el què mengem?’. Ens explicava que, fins ara, ens pensàvem que algunes espècies de gambeta es podien trobar gairebé per tot el món, des de Catalunya fins a Taiwan. Però ara, gràcies a una col·laboració amb investigadors de la National Taiwan Ocean University (NTOU, Taiwan), han pogut aportar dades moleculars i morfològiques que demostren que les gambetes Plesionika que es pesquen a un i altre lloc no són la mateixa espècie. És a dir que, al contrari del que crèiem, mengem gambetes d’espècies diferents.

A més a més, en Ferran va defensar un pòster científic sobre l’estadi larval phyllosoma, propi de llagostes com la del Mediterrani. Tot i ser molt importants en pesqueries locals, encara no s’havia confirmat la identitat d’aquestes larves.

plesionika

Arran d’una col·laboració amb investigadors de l’Australian Institute of Marine Science (AIMS, Austràlia) es va poder identificar mitjançant metabarcoding a les larves de Scyllarides squammosus capturades al Mar del Corall (Pacífic) i se les va poder descriure morfològicament. El pòster presentat per una alumna seva va guanyar el primer premi per estudiants al millor pòster científic.

La Marta Campos-Canet va presentar A supermale clone star: extensive clonality of Coscinasterias tenuispina in the Western Mediterranean sea. Es tracta d’un estudi sobre l’estrella de mar verda Coscinasterias tenuispina, una espècie d’elevat interès biològic per la capacitat de reproduir-se de manera sexual y asexual. La xerrada es va centrar en el seguiment temporal i espacial d’un clon, al qual anomenen súper clon, que es habita en una àrea de més de 1000 km des d’Alacant a Nàpols. Les dades que en van obtenir plantegen noves preguntes sobre els mecanismes de reproducció d’aquest equinoderm i les seves adaptacions.

starfishes

La Maria Casso va exposar The elusive Arbaciella elegans is but the juvenile of the abundant echinoid Arbacia lixula i, per últim, l’Enrique Macpherson va fer una xerrada amb el nom Can climate change affect dispersal capabilities? Latitudinal variation in the pelagic larval duration, date of hatching and other early-life traits of some temperate littoral fishes.

El pròxim congrés serà d’aquí a 2 anys a Faro (Portugal) i esperem repetir la gran participació que hem tingut en aquesta edició.