La ciència ciutadana vol revolucionar la recerca epidemiològica i millorar la capacitat de predicció del risc de malalties infeccioses transmeses per mosquits invasors.
La col·laboració entre ciència i ciutadania mitjançant les noves tecnologies per identificar espècies invasores, és ja un fet a Europa. Aquesta nova manera de fer ciència ens ofereix nous reptes i oportunitats tant pel que fa a la millora de la salut ambiental com de la salut pública.
Podem millorar els models i les prediccions epidemiològiques actuals amb metodologies de ciència ciutadana? Com hem de resoldre els dubtes que poden generar la qualitat de les dades (precisió o errors), i els biaixos de mostreig intrínsecs a aquest tipus de dades? Més enllà de l’àmbit de la recerca, son aquestes dades suficientment útils i fiables, per ajudar a la gestió diària de les problemàtiques introduïdes per aquests mosquits invasors capaços de transmetre malalties infeccioses?
Aquestes i altres qüestions són les que s’han debatut al Workshop “Aedes Invasive Mosquitoes: Linking Citizen Science to Epidemiological Models”, amb l’objectiu d’identificar els reptes que genera el vincle directe entre els programes de recopilació de dades basats en la ciència ciutadana i els models epidemiològics, fent especial èmfasi en el desenvolupament de mapes de riscos i de previsió de brots, tant a escala regional com Europea.
Al llarg d’aquest Workshop s’han tractat els canvis que suposa per a la investigació, i en particular en la modelització epidemiològica, la incorporació de dades ciutadanes. Quines dades són les dades més importants que podrien recollir els ciutadans? Quins usos se’ls pot donar? Com podem es pot fer que les dades siguin cada cop més fiables per tal de fer estudis científics i models predictius?
En el cas dels mosquits invasors, això comporta establir nous protocols per a l’obtenció i processat d’aquesta tipologia de dades i poder combinar la vigilància tradicional amb xarxes massives d’informadors arreu d’Europa a través d’Internet i telèfons mòbils.
Això obre una nova oportunitat per adquirir dades a gran escala amb un nivell de detall sense precedents i que, combinades amb estratègies de vigilància local i altres metodologies, poden validar-se i utilitzar-se per augmentar el nostre coneixement sobre mecanismes epidemiològics complexes i generar millors prediccions.
Aquestes idees innovadores, representen una revolució tant en el temps d’obtenció, com en l’abast i l’efectivitat econòmica pel que fa a l’obtenció de dades útils per a la gestió de malalties transmeses per mosquits. El Big Data entra en el món de l’epidemiologia i del control de l’expansió d’espècies invasores i vectors de malalties per la porta gran, de la mà dels ciutadans i ciutadanes.
Ahir va ser el darrer dia d’aquestes jornades de treball, que s’han dut a terme del 25 al 27 de març del 2019, i han estat organitzades al Centre d’Estudis Avançats de Blanes per Frederic Bartumeus (investigador amfitrió del CEAB), Sander Koenraadt (Universitat de Wageningen, Països Baixos) i Beniamino Caputo (Universitat de Roma La Sapienza, Itàlia) amb l’ajuda de finançament Europeu (http://www.aedescost.eu/).
