Al llarg de les dues temporades del Brots de ciència, us hem parlat diverses vegades d’un problema que cada vegada és més greu i que cada vegada ens preocupa més. De fet, últimament, el veiem més i més sovint als mitjans de comunicació. Com ja deveu estar imaginant, us estem parlant de la contaminació per plàstics.
Però fins ara, us hem explicat el problema des del punt de vista marí i de com, la mala gestió i l’acumulació de plàstic a les lleres dels rius, fa que tota aquesta contaminació arribi al mar. Sense anar més lluny, només fa 10 dies, els diaris obrien amb una notícia esgarrifosa. I és que uns científics italians havien descobert un abocador descomunal al fons del Mediterrani.
Tots vam poder veure unes imatges captades pel robot d’exploració submarina que van utilitzar. Eren una imatges més properes a les seqüències d’una pel·lícula post-apocalíptica, que no al que esperem trobar al fons del Mediterrani, un dels mars més rics en biodiversitat de tot el món. Resulta que les espècies que s’hi van trobar van ser: mobles de cuina, barques, tasses de vàter, matalassos, taules, arbres de Nadal, roba, rodes, totxanes, nines, botes, catifes de cotxe, fins i tot un cotxe complet mig enterrat a més de 500 metres de profunditat.
No hi ha dubte, doncs, que la contaminació per plàstics s’ha convertit en un important problema mediambiental. Si més no al mar. Però, i què passa als Pirineus? Què passa als indrets més aïllats i, suposadament, més nets i purs del món? Són llocs amb molt turisme, sobretot en temporada alta, on s’hi fan excursions, curses, acampades. Som prou nets quan hi anem? Recollim la nostra brossa? Doncs no. Els encarregats de cuidar i conservar aquests llocs ens diuen que els veiem nets perquè fan llargues jornades de recollida de brossa, i no parlem del que han de fer després d’una cursa.
Per aquest motiu, al CEAB, ens preocupa també quina contaminació tenim als hàbitats aquàtics dels Pirineus i que, lògicament no són d’aigua salada, sinó d’aigua dolça. Ara, una part del nostre grup de limnòlegs i limnòlogues, que recordeu que són els investigadors i investigadores que estudien els estanys, els rius, els llacs i els aiguamolls, s’han proposat engegar un pla pilot per conèixer aquesta contaminació a rius de tot el món.
L’Helena Guasch, la limnòloga del CEAB que liderarà el projecte, treballarà amb limnòlegs i ecòlegs fluvials d’Alemanya, Suècia, Canadà, Dinamarca, Suïssa, França, Argentina i Espanya per crear una xarxa internacional que estudiarà els efectes que tenen els plàstics sobre aquests ecosistemes. I per fer-ho, es centraran en els biofilms fluvials.
I què és això dels biofilms? Doncs es tracta d’unes fines pel·lícules formades per bacteris que cobreixen algunes superfícies sòlides a la natura. N’hi ha un de molt conegut que segur que us sonarà, i és la famosa placa dental. Tanmateix n’hi ha un altre que tots hem patit en algun moment a la vida, potser no tant a la vida adulta, però sí quan érem petits. Us parlo de les pel·lícules llefiscoses que cobreixen moltes de les pedres i roques dels rius i que, més d’un cop, han fet que ens acabéssim mullant més del compte. Són aquests, els biofilms fluvials, els que volem estudiar i saber com els afecta la contaminació per plàstics.
Entendre quina és dinàmica de les partícules de plàstic en els sistemes fluvials és molt urgent i necessari, ja que els biofilms, malgrat puguin semblar desagradables, compleixen funcions essencials dins dels rius. Formen part de la cadena tròfica i ajuden a purificar l’aigua, entre d’altres funcions. Així doncs, en aquest projecte i durant 2 anys, s’agafaran un munt de mostres de biofilms de bona part del món, buscant els extrems, en llocs molt pristins i en d’altres de molt contaminats, per establir mètodes i protocols compartits que s’utilitzin arreu. Així es tindran les bases que permetran a la ciència avançar molt més ràpidament en aquest coneixement tant imprescindible per entendre, protegir i conservar els nostres rius en un context tant greu de canvi climàtic i global.
Programa emès el 31 de maig del 2019