El riu Tordera neix al massís del Montseny a 1600 metres d’altitud. En poc més de 60 km de recorregut arriba al Mediterrani, formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. El cabal subterrani del riu és molt més important que el superficial, i és d’aquest primer d’on extreuen l’aigua la majoria de pobles de la zona.
Al llarg del seu camí cap al mar, la Tordera acollia a una gran biodiversitat d’aus, mamífers, peixos i amfibis. Travessa zones protegides com el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural del Montnegre i Corredor i diversos punts del Pla d’Espais d’Interès Natural a la població de Tordera: el Braç esquerre del riu Tordera, la Júlia, l’Estany de can Torrent, l’Estany de cal Raba, la roureda de can Verdalet i els prats d’en Gai.
Al llarg de molts segles, la Tordera ha sigut origen d’infinitat d’històries i llegendes i ha sigut el bressol de la societat i la cultura actuals a tota la conca. Malauradament, però, el seu paper com a epicentre de la vida social es va malmetre molt ràpidament a conseqüència del desenvolupament industrial, iniciat durant la segona meitat dels anys cinquanta.
L’arribada gradual de fàbriques d’arreu d’Europa, així com d’altres derivades del procés de desindustrialització de la ciutat de Barcelona, va provocar que en molt poc temps les aigües netes deixessin de ser-ho. Els abocaments industrials sense cap mena de control van convertir la Tordera en un clavegueram. Això va tenir un fort impacte pel riu i la seva biodiversitat, i també en la relació que els veïns hi mantenien.
En poc temps vàrem veure desaparèixer les darreres llúdrigues i els rat-bufs o rates d’aigua. Tota una munió de fauna lligada al riu va passar a viure en aigües fosques que anaven canviant de color i d’olor. L’aigua en mal estat també afectava als horts de la ribera doncs, al regar amb aquesta aigua, les plantes apareixien cremades l’endemà i l’economia de la zona en va començar a patir les conseqüències.
Anys més tard, la qualitat fisicoquímica i biològica de les aigües de la Tordera ha millorat substancialment, en bona part, gràcies a la progressiva instal·lació de les depuradores. Han anat desapareixent els camps de conreu que vorejaven el riu i, cada vegada més, els boscos han anat envaint els espais que el conreu deixava lliures. Ara, l’aspecte que mostra la ribera no té res a veure amb el que tenia abans de l’arribada de les fàbriques. Hi ha més indústria, està més urbanitzat, la demanda d’aigua és molt més gran.
Per tot això, el repte que tenen els rius actualment, inclosa La Tordera, és la gestió sostenible, prioritzant el seu bon estat ecològic, la conservació i restauració de la biodiversitat perduda i sempre garantint l’accés responsable a l’aigua. Però la gestió eficient dels recursos hídrics requereix de molts estudis que permetin conèixer l’evolució del medi físic i natural de les nostres conques.
Amb la idea d’aconseguir tota la informació necessària, els investigadors del grup Ecologia Integrativa de les Aigües Continentals del CEAB han treballat a la zona més verge i pristina de la Tordera, a la part més alta, per conèixer seu funcionament, els cicles naturals que hi conviuen i la capacitat d’autodepuració que té, a més dels efectes que hi té l’activitat humana. Gràcies a aquesta feina, s’han establert les bases que ens permeten conèixer l’impacte real dels humans sobre el riu i les possibles solucions que es poden dur a terme.
Programa emès el 15 de desembre del 2017