Un dia sí i l’altre també, els humans enviem a l’atmosfera gairebé 100 milions de tones de diòxid de carboni o CO2. El CO2, al igual que el vapor d’aigua i altres gasos d’efecte hivernacle, són els principals causants d’un escalfament global que podria canviar el món tal i com el coneixem. Per això, davant de la necessitat de frenar l’augment d’aquests gasos i, fins i tot, reduir la seva concentració, s’estan estudiant diverses opcions que ens permetin fer-ho.
Una possible mesura contra l‘augment constant dels gasos d’efecte hivernacle és la captura d’aquest CO2 atmosfèric i el seu posterior emmagatzematge sota terra o sota el fons marí. És tracta d’un dels mètodes més explorats i la mateixa Unió Europea el considera com la tecnologia clau per reduir les emissions. De fet, ja hi ha instal·lacions en funcionament, per exemple a les costes de Noruega. Malauradament, aquest mètode planteja un risc important de fuites que permeten que el diòxid de carboni s’escapi dels seus dipòsits i torni al medi ambient.
És per aquest motiu, que actualment s’estan realitzant molts estudis per a esbrinar quin és l’impacte que tenen aquestes fuites. Recentment, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes ha participat en un d’aquests treballs en què s’han estudiat els efectes que té l’increment del nivell de diòxid de carboni pels ecosistemes dels fons marins sorrencs. En aquest cas, el CEAB s’ha encarregat d’analitzar els efectes sobre la macrofauna, que són els animals de més de mig mil·límetre de grandària. Gràcies a aquest estudi s’ha pogut demostrar que dites fuites provoquen canvis en tota la comunitat d’éssers vius que habita la zona.
Es tracta del primer treball que ha tingut en consideració tots els processos implicats, tant biològics com biogeoquímics, i també tots els nivells de la cadena alimentària, des dels microorganismes fins als invertebrats més grans. I el que ha demostrat és que si l’exposició al CO2 és prolongada, els efectes persisteixen en el temps i no es corregeixen, ni per l’adaptació de les espècies ni pels canvis en la comunitat. És a dir que la conseqüència principal de la filtració de CO2 al medi és la disminució de la densitat d’organismes i la biodiversitat de l’ecosistema.
L’estudi ens informa que l’augment dels nivells de CO2 al fons marí alteren dràsticament el sistema. Doncs va resultar que la majoria dels animals que habiten a les zones afectades per les filtracions de CO2 van desaparèixer, amb la qual cosa el funcionament de tot l’ecosistema es va veure afectat. Concretament, el número d’espècies es va reduir a una cinquena part del total i les que s’hi van quedar van modificar fins i tot la seva forma habitual d’alimentar-se. I el que més greu, és que els efectes són a llarg termini, ja que un any després de que es produís una fuita, les espècies encara no hi havien tornat.
És per aquest motiu que l’estudi també conclou que la selecció del lloc on s’emmagatzema el CO2 capturat, que normalment es captura a la mateixa planta de producció energètica on es genera, i la bona planificació del procés d’emmagatzematge sota el fons marí exigeix una anàlisi detallada dels habitants de la zona i del seu ecosistema per tal de minimitzar-ne els danys. I, és clar, tampoc podem oblidar que la protecció marina global inclou prendre mesures contra les emissions de CO2, que són en realitat la causa principal del problema i encara són molt altes.
Programa emès el 16 de febrero del 2018