Les illes del Mediterrani són més vulnerables a l’aparició de deserts submarins

NOTA DE PREMSA

Un blancall suposa una greu pèrdua de la biodiversitat i dels serveis que ens ofereixen els boscos d’algues

A les illes les comunitats d’algues col·lapsen amb una població menor de garotes degut a les diferents condicions ambientals

Els resultats obtinguts d’aquest estudi seran útils per preveure i prevenir l’aparició de blancalls

Blanes, 22 de març del 2017. Els boscos d’algues són un dels pilars dels ecosistemes litorals dels mars temperats com el Mediterrani pel fet d’estar a la base de la cadena alimentària, doncs són la font principal d’energia que sosté a la resta d’espècies de la xarxa tròfica. També, capten diòxid de carboni i emeten oxigen, molt important en el context de Canvi Climàtic en el qual ens trobem i, a més, donen refugi a un gran nombre d’espècies que després acabaran a les nostres llotges. Al llarg dels últims anys, s’ha vist que la superpoblació d’herbívors, com els eriçons de mar (o garotes) en el cas del Mediterrani occidental, pot fer col·lapsar les comunitats d’algues i originar deserts coneguts amb el nom de blancalls.

Ara, un estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), juntament amb la Universitat de Barcelona i altres institucions internacionals, ha descobert que els boscos d’algues de les illes del mar Mediterrani són especialment vulnerables a patir aquests col·lapses que condueixen a l’aparició de deserts submarins. Aquest risc es deu a la manca natural de nutrients de les aigües marines insulars, que no tenen les grans aportacions recollides terra endins a través dels rius com passa amb les del litoral continental. “El col·lapse dels boscos d’algues en blancalls és força conegut a la Mediterrània, però el que demostra aquest estudi és que hi ha zones molt més vulnerables a causa de la manca natural de nutrients. Conèixer això ens ajuda a preveure i prevenir la desaparició dels boscos d’algues i els recursos associats”, afirma Jordi Boada, investigador del CEAB-CSIC i autor principal de l’estudi.

2. Població d’eriçons de mar que manté un blancall a la costa de Sardenya, Itàlia, illa on es va realitzar l’estudi (fotografia de Giulia Ceccherelli).

Es parla de col·lapse perquè la creació d’un blancall és una transició molt ràpida, però la seva recuperació és prolongada i dificultosa, independentment de la disponibilitat de nutrients. Cal que la població de garotes sigui pràcticament nul·la, com apunten també altres estudis similars, perquè la recuperació sigui possible. “L’aparició d’un blancall, on han desaparegut totalment les algues originals i hi queda la roca ben ‘pelada’, representa una pèrdua enorme de biodiversitat, productivitat i funcionalitat de l’ecosistema que hi havia”, segueix explicant Boada, “inclosos els serveis ecosistèmics que oferia, és a dir, aquells beneficis que aportava a la societat i que milloraven la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones”, continua l’investigador.

“La deficiència de nutrients provoca que el creixement de les algues es redueixi i empitjori la seva qualitat nutricional, la qual cosa fa que les garotes es vegin obligades a menjar més per compensar-ho i s’incrementa la vulnerabilitat del bosc d’algues”, apunta Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB i directora de l’estudi. “Aquesta situació provoca que la capacitat de resistència de les algues a les illes minvi dràsticament. En aquest sentit, els resultats de l’estudi indiquen que la disponibilitat de nutrients al medi és clau per predir la quantitat d’herbívors que el sistema pot suportar sense col·lapsar, que en el cas de les illes és menor que al litoral continental”, afirma Alcoverro.

La sobrepesca com a principal causa de l’aparició de blancalls

Al Mediterrani, les garotes són una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes litorals. Se’l considera un dels herbívors més importants als mars temperats com el nostre i tenen la capacitat de modificar i alterar la comunitat d’algues segons la quantitat d’individus que hi hagi. Però la qüestió, actualment, és que al Mediterrani occidental hi tenim zones on la superpoblació d’eriçons de mar està acabant amb els boscos d’algues degut, sobretot, a la falta de peixos depredadors de les garotes. És diferent en el cas del Mediterrani oriental, on la causa dels blancalls són principalment els peixos herbívors, que arriben des del Mar Roig a través del Canal de Suez amb l’augment de temperatura de les aigües.

“Avui en dia, gran part de les poblacions de peixos del Mediterrani estan afectades per la sobrepesca i els peixos com els sards i les orades, que són els principals depredadors naturals d’aquests importants herbívors, no en són una excepció. L’absència de peixos que controlin el nombre d’eriçons de mar els lliura de depredació, ja que la forta disminució d’uns provoca el creixement desmesurat dels altres”, senyala Boada. “Els estudis fets fins ara en aquesta matèria indiquen que la densitat de sards està fortament lligada al nombre de garotes presents en una zona, de manera que la causa principal del problema sembla ser la sobrepesca originada per la mala gestió que es fa dels recursos pesquers del Mediterrani”, conclou l’autor de l’estudi.

3. Mètode de mostreig per avaluar la situació de l’ecosistema (fotografia de Jordi Boada)

Un nou projecte d’Observadors del Mar busca capgirar la situació gràcies a la ciència ciutadana

Durant els últims mesos, la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, coordinada des de l’Institut de Ciències del Mar, a través de la qual ciutadans aficionats al mar i a la fotografia submarina col·laboren amb els investigadors en la vigilància d’espècies de fauna i flora marina, tan protegides com invasores, s’està preparant per posar en marxa un nou projecte que tindrà com a objectiu la localització i seguiment de blancalls.

D’aquesta manera, els investigadors que hi participen, entre ells en Jordi Boada, buscaran obtenir més dades per mesurar l’abundància que presenten els blancalls, quina extensió tenen, les possibles causes de la seva aparició, com s’estenen i a quina velocitat ho fan. El nou projecte començarà a partir de l’estiu d’aquest any i, sens dubte, suposarà un gran avanç per al seguiment i la cerca de solucions contra l’amenaça dels deserts submarins a les nostres costes.

Boada, Jordi ; Arthur, Rohan; Alonso, David ; Pagès, Jordi F.; Pessarrodona, Albert; Oliva, Silvia; Ceccherelli, Giulia; Piazzi, Luigi; Romero, Javier; Alcoverro, Teresa. Immanent conditions determine imminent collapses: nutrient regimes define the resilience of macroalgal communities. Proceedings of the Royal Society B 284 : 20162814 (2017)  DIGITAL CSIC

Pots veure l’estudi sencer aquí

Per a més informació:
Anna Oliver – Equip de Comunicació del CEAB-CSIC
comunicacio@ceab.csic.es – 972 33 61 01 / 622 63 86 20