La ciència ciutadana vol revolucionar les prediccions epidemiològiques

Pot la ciutadania ajudar a millorar les prediccions de risc d’epidèmies? I quan parlem de malalties infeccioses transmeses per mosquits? La col·laboració entre ciència i ciutadania, per identificar espècies invasores mitjançant les noves tecnologies, és ja un fet a Europa. Aquesta nova manera de fer ciència ens ofereix moltes noves oportunitats, i també nous reptes, tant pel que fa a la millora de la salut ambiental, com la millora de la salut pública.

La ciència ciutadana vol revolucionar les investigacions en epidemiologia i millorar la capacitat que tenim per predir el risc de malalties infeccioses transmeses per mosquits invasors. Però, podem millorar els models i les prediccions epidemiològiques actuals amb metodologies de ciència ciutadana?

Com podem saber si les dades recollides per la ciutadania tenen la qualitat necessària? I com podem resoldre els biaixos de mostreig que poden tenir? Més enllà de l’àmbit de la recerca, son suficientment útils i fiables aquestes dades, com per ajudar al control i a la gestió diària del problema que suposen aquests mosquits invasors capaços de transmetre malalties infeccioses?

Aquestes i altres qüestions són les que s’han debatut a les jornades de treball realitzades la setmana passada al CEAB. Amb l’objectiu d’identificar i debatre aquests reptes, 30 investigadors i investigadores d’arreu d’Europa i de l’estat, van fer èmfasi en el desenvolupament dels mapes de riscos i dels mapes de previsió dels brots epidemiològics, tant a escala regional com Europea.

La incorporació de dades ciutadanes en els models predictius, com a mínim en el cas dels mosquits invasors, comporta establir nous protocols d’obtenció i processament. A més, de poder combinar la vigilància tradicional que s’ha fet fins ara, amb les xarxes massives d’informadors que ens envien informació a través d’Internet i dels telèfons mòbils, des de tots els racons del continent.

És a dir, que hem d’adaptar-nos i canviar una mica la forma que tenim d’utilitzar les dades, però val la pena fer-ho. Perquè la ciència ciutadana ens obre un ventall sense precedents d’idees innovadores, que revoluciona aquest camp multidisciplinar de la ciència. Fins ara, les investigacions científiques estaven limitades pel temps que tenim per recollir mostres i els diners que ens costa obtenir-les. Però aquesta limitació desapareix amb la ciència ciutadana, ja que amb ella, podem reduir al mínim el temps d’obtenció de les dades i els seus costos, i a més, podem ampliar les zones d’abast quasi fins a l’infinit.

De fet, aquesta combinació ja està començant a donar resultats ben interessants. Sense anar més lluny, el dimarts 26 de març es va posar en marxa la Picat, una nova plataforma integral que analitzarà i predirà els casos autòctons de dengue, el zika i el chikunguya a Catalunya.

Desenvolupada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i un grup de recerca, Picat combina la participació ciutadana de la plataforma Mosquito Alert, de la qual us hem parlat en diverses ocasions, i informacions del clima i dels viatgers. El millor de la plataforma, és que la suma de tota aquesta informació predictiva es posa a disposició dels professionals sanitaris, per a la detecció i el control a escala municipal dels possibles brots autòctons d’aquestes malalties infeccioses.

Amb totes aquestes dades, la plataforma generarà diversos resultats, entre ells els mapes de riscos, que ens permetran fer un seguiment al detall. En Frederic Bartumeus, l’investigador del CEAB que lidera l’equip de Mosquito Alert, serà un dels experts i expertes que estudiaran també les dades de la plataforma, inclosa la informació de les picades de mosquit, per seguir avançant en la mateixa direcció.

Gràcies a aquestes plataformes innovadores s’està passant dels anàlisis de risc estàtics actuals, als dinàmics. Així, la Salud Pública podrà utilitzar els recursos obtinguts per a minimitzar el risc de contraure aquestes malalties, per exemple, informant a les parelles que estiguin planejant quedar-se embarassades, doncs amb l’embaràs és quan contraure-les té conseqüències més greus.

 

Programa emès el 29 de març i el 5 d’abril del 2019

Escolta el programa d’avui