El canvi climàtic està produint i produirà alteracions molt significatives de les condicions de vida al planeta, que també es deixaran sentir de manera clara en els oceans. La Mediterrània és un excel·lent model d’estudi dels efectes d’aquest canvi sobre els ecosistemes, per tractar-se d’un mar especialment vulnerable des del punt de vista climàtic, i també per la seva elevada riquesa biològica, amb un elevat interès de conservació dels seus ecosistemes. Entre aquests ecosistemes, alguns dels més amenaçats, alhora que de gran valor ecològic, són les praderies d’angiospermes marines de Cymodocea nodosa i Posidonia oceanica, que seran l’objectiu principal del nostre treball. Intentem així contribuir a l’estudi de la seva resposta al que probablement és el component més obvi del canvi climàtic, l’escalfament, des de tres enfocaments que, al nostre judici, estan insuficientment explorats fins ara. En primer lloc, pretenem estudiar la tolerància fisiològica de les plantes a l’escalfament. Per a això, analitzarem la resposta a l’estrès agut (curt termini) i crònic (mitjà termini) de com a mínim les dues espècies esmentades, establint la resposta metabòlica a increments de temperatura, l’expressió gènica de caràcters associats i la seva variabilitat (interespecífica i intraespecífica). Es prestarà especial atenció a la identificació de mecanismes de termotolerància amb significat adaptatiu, la seva plasticitat fenotípica i la seva relació amb la identitat genotípica. En segon lloc, busquem avaluar la influència del canvi climàtic sobre l’herbivorisme. En aquest apartat, analitzarem com la temperatura modifica el metabolisme dels herbívors, i com d’aquí es deriven canvis en el seu creixement, reproducció i altres paràmetres poblacionals, i també com la temperatura altera el comportament dels herbívors, en particular els seus patrons de moviment. Finalment, explorarem de quina forma la temperatura afecta a  les plantes implicades en mecanismes de resistència, com la defensa, o de tolerància, com el creixement compensatori. Amb tot això, pretenem entendre de quina manera l’increment de temperatura pot alterar la força de la interacció planta-herbívor, i per tant les seves conseqüències. El herbívor model serà l’eriçó Paracentrotus lividus. En tercer lloc, vam intentar identificar les interaccions entre canvi climàtic i altres estressors, en particular eutròfia i pertorbacions mecàniques. Les praderies d’angiospermes marines són sistemes sotmesos a fortes pressions humanes, que les conseqüències el canvi climàtic pot agreujar. Així, per una banda, abordarem experimentalment les possibles sinèrgies entre estrès tèrmic i eutròfia, sota unes premisses semblants a les enunciades en la part ecofisiològica. D’altra banda, estudiarem de quina manera l’increment de temperatura pot alterar les característiques de les plantes responsables de la recuperació enfront de les pertorbacions mecàniques. De l’execució del projecte es pretén obtenir una sèrie de resultats individuals de rellevància ecològica que, considerats en el seu conjunt, siguin d’ajuda als gestors. Concretament, esperem que contribueixin de manera pràctica a avaluar la vulnerabilitat d’aquests ecosistemes, i, de manera més general, a entendre els efectes del canvi global, i que tot això ajudi a prendre les decisions pertinents amb sòlides bases científiques.

 

recam-infografia