Web enconstrucció

Ciència i gestió ambiental al CEAB

La presa de decisions sobre el que s’ha de fer, el que es pot fer i el que no es pot fer en el mar gravita sobre un autèntic eixam d’entitats i unitats de l’administració, o de les administracions (local, autonòmica, estatal, europea). Ministeris (o departaments, o direccions generals) amb responsabilitats en pesca, ports, platges, qualitat d’aigua, conservació d’espècies o ecosistemes, planificació territorial, entre unes altres, tenen competències específiques en el mitjà marí. Aquestes competències, encara que perfectament delimitades, generen inevitablement tant interferències com a redundàncies. D’altra banda, i encara que el país compta amb excel·lent científics marins, els gestors no sempre troben resposta adequada a les seves demandes d’informació; en contrapartida, els científics ho tenen difícil per trobar interlocutors amb els quals compartir les seves inquietuds pels problemes de salut que planteja l’ecosistema marí.

Precisament per afavorir una major permeabilitat entre tots aquests estaments (és a dir, entre diferents entitats de l’Administració, i entre elles i els científics) es va celebrar una trobada en el Centri d’Estudis Avançats de Blanes, del CSIC, els passats dies 28, 29 i 30 de maig, que va reunir a científics de diversos països europeus i a personal de diferents departaments de la Generalitat i del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient per posar en comú les seves respectives competències, necessitats i possibilitats de cooperació en bé d’una major eficàcia en la gestió del mitjà marí.
La trobada, afavorit per una acció COST de la Unió Europea, va prendre com a cas d’estudi la gestió dels ecosistemes de fanerògames marines, ecosistemes d’un alt valor ecològic, en l’actualitat amenaçats per les activitats humanes. A través de l’anàlisi de casos concrets, els experts van arribar a la conclusió que la fragmentació de competències no només complicava la protecció d’aquests ecosistemes, i de tots els hàbitats marins en general, sinó que podia arribar a provocar accions redundants (per exemple, estudis científics o tècnics parcialment duplicats) que acabessin provocant un ús poc eficient dels recursos, cada vegada més limitats. Reunions com la celebrada semblen una excel·lent forma d’estimular el flux d’informació, per transformar redundàncies en sinergies i avançar en el que és una demanda a crits: la gestió integrada del mitjà natural marí.