Avui és 8 de març. El famós 8M. El Dia Internacional de les Dones és un moment per fer visible el gran paper de les dones dins la societat. Per mostrar al món les desigualtats i injustícies que encara patim en tants àmbits de la vida quotidiana. També en el món de la ciència.
El CEAB som un centre de recerca fortament compromès en la lluita contra la discriminació que pateix el 50% de la població mundial, pel sol fet d’haver nascut dones. Per això, vam posar en marxa la nostra pròpia Comissió de Dones i Ciència. Gràcies a ella, seguim treballant per potenciar la igualtat d’oportunitats, oferir informació, formació i suport a les nostres treballadores i treballadors i afavorir la sensibilització social dins i fora del CEAB.
Hi ha diverses dades que mostren que la ciència discrimina les dones. La primera, és que les dones només són el 28% del total del personal investigador al món. La segona, molt lligada a aquesta, és que les investigadores continuen estan sub-representades en la recerca i el desenvolupament científic en totes les regions del planeta. Les zones amb els percentatges més alts són Amèrica del Nord i del Sud i l’Àsia Central, amb un 32%, i Europa amb el 40%, el més alt en representació.
Només el 20% dels països del món han aconseguit la paritat de gènere, és a dir, que entre el 45 i el 55% del seu personal investigador siguin dones. A l’estat espanyol, per ara, aquesta xifra és del 39%, per la qual cosa ens queda molt per assolir la paritat. I no ens oblidem dels premis Nobel, on només el 3% s’han concedit a dones des de la creació dels guardons el 1901.
Al CEAB, al igual que a la resta de centres del CSIC i de l’Estat, el nombre de dones investigadores disminueix a mesura que ascendim de categoria. Als primers graons de la carrera científica les dones representen la meitat o més dels joves investigadors. Però si avancem en les categories més altes d’investigadors, ens trobem amb què les dones passen a representar el 25% i, finalment el 20%, 1 de cada 5.
Una altra dada que preocupa és que només un 7% de les noies de 15 anys de l’estat espanyol vol dedicar-se a una professió tècnica. Quan és el triple en el cas dels nois. El cert és que hi ha múltiples barreres que dificulten que les dones escullin i desenvolupin una carrera científica. Les principals? Els estereotips i prejudicis que afronten les nenes i les majors càrregues familiars de les dones adultes.
De fet, el punt d’inflexió on el nombre de dones investigadores comença a descendir en picat és justament a la franja d’edat en què la majoria ens plantegem formar una família. És en aquest moment en què els currículums d’homes i dones que fins llavors havien sigut iguals es comencen a allunyar els uns dels altres. Fins i tot, moltes dones deixen la carrera científica a favor d’una professió que no els requereixi tanta dedicació.
No és que no puguem. No és que no valguem. No és que no vulguem. És que normalment som les que ens hem de plantejar la decisió. És un problema que requereix una solució transversal i transformadora de la pròpia societat des de tots els punts de vista. Educació, conscienciació, sensibilització, política, conciliació laboral, paritat en les tasques familiars, igualtat d’oportunitat, igualtat de sous, i un llarg etcètera.
És un problema tant evident que l’Espai Europeu de Recerca ha identificat la igualtat de gènere com una de les seves cinc màximes prioritats a resoldre sense més demora. És una qüestió de drets. És una qüestió de llibertats. Quant de temps més trigarem a posar fil a l’agulla de veritat?
Programa emès el 8 de març del 2019
Podcast del programa