El passat gener el Parlament Europeu es trobava davant d’una votació que seria clau per a les aus marines i la seva supervivència. Al debat s’havia de decidir si es prenia o no un compromís per abordar la greu problemàtica de les captures accidentals de les aus marines per les arts de pesca. Pocs dies abans, sortia publicat un estudi liderat pel CEAB que pretenia fer declinar la balança a favor d’aquestes aus tan importants per la salut del medi marí, i que concloïa que les captures accidentals afecten molt seriosament a les poblacions d’una d’elles, la baldriga cendrosa, una de les aus marines més sensibles dels nostres mars.
Aquest treball va ser fruit de la col·laboració colze a colze entre científics, ONG i administracions, units davant la certesa de que la captura accidental per les arts de pesca representa una de les principals amenaces per a aquestes aus. Per dur-lo a terme, els investigadors del CEAB a Blanes i de l’IMEDEA a Balears es van ocupar de les anàlisis demogràfiques pròpiament dites, mentre la ONG SEO/BirdLife es va encarregar del seguiment remot i de la interacció entre aus i pesqueries. I, finalment, diverses institucions van fer el seguiment de diferents colònies de cries d’aquesta espècie d’au marina.
Per primera vegada, s’ha evidenciat la gran diferència que hi ha en les taxes de supervivència entre les diferents colònies de baldriga, ja que cada colònia tendeix a visitar diferents zones en els seus viatges per alimentar-se i aquestes tenen diferents nivells de risc de captura. Tot i així, són nombrosos els estudis que indiquen que centenars de milers d’exemplars moren cada any per aquesta causa en tot el món. Relacionar aquestes morts amb la tendència de les poblacions afectades és molt complex, alhora que és imprescindible fer-ho per a poder prendre mesures de conservació més adequades a cada cas.
Els investigadors, però, han vist que concretament al Mediterrani aquest perill s’accentua, especialment amb la pesca de palangre. Això es deu a la gran quantitat de captures accidentals y al delicat estat de conservació en què es troben les poblacions de la zona. Malauradament, però, el compromís de les diverses administracions encara és escàs i, tot i que la majoria d’aquests seguiments requereix d’un finançament mínim, sí que cal un compromís a mig i llarg termini per a que siguin d’utilitat.
Els autors reclamen mesures urgents i conclouen que és essencial treballar sobre el terreny, juntament amb el sector pesquer, per a entendre el problema en detall i desenvolupar las mesures més adequades per a les aus i per als pescadors. Per altra banda, és clar, és clau pressionar perquè les diferents administracions competents assumeixin les seves responsabilitats i es comprometin a treballar per a minimitzar les captures accidentals d’aus marines. Tot i així, son molt pocs els avenços reals cap a aquest compromís, ja que en la votació prèvia a la del Parlament Europeu, el Comitè de Pesca del Parlament va rebaixar el compromís regional que existia i el deixaria en paper mullat.
Finalment, la votació al Parlament va millorar un pèl respecte al què havia votat prèviament el Comitè de Pesca, es va aconseguir aturar la pesca elèctrica i es va mantenir la regionalització en quant als ocells. Malgrat això, continuen les discussions entre el Consell, el Parlament i la Comissió europees i no hi ha res assegurat. Per altra banda, des del sector ambiental es demana que directament s’aturi el reglament, el qual consideren excessivament tou, i desenvolupar-ne un de millor els propers anys. Com sempre, el temps dirà.
Programa emès el 11 de maig del 2018