Les algues són un grup molt divers de vegetals aquàtics, que poden ser microscòpiques i formar part del fitoplàncton o bé macroscòpiques i arribar a mesurar més de 50 m d’allargada i formar grans boscos submergits. Les algues realitzen prop del 50% de la fotosíntesi global, és a dir, que fan una de les aportacions d’oxigen més gran al planeta. A més, actualment, s’estan utilitzant per a objectius tan diversos com el tractament d’aigües residuals i, fins i tot, com a biocombustibles, doncs certes espècies tenen un rendiment 30 vegades superior a les plantes terrestres habituals.
N’existeix una gran diversitat, però els grups més coneguts són les algues verdes, les vermelles i les brunes, la majoria d’elles visibles a simple vista. Es calcula que en tot el món hi ha unes 27.000 espècies descrites, tan de marines com d’aigua dolça principalment, i no formen part del regne de les plantes, doncs no es tracta de plantes autèntiques. Tot i així es consideren la verdura del mar i aporten moltes vitamines i minerals beneficiosos a la nostra dieta.
Tanmateix, la utilitat de les algues més important per a la bona gestió ambiental i dels recursos naturals és el seu ús com a bioindicadors o indicadors biològics. Un bioindicador és una espècie que per la seva sensibilitat als canvis del medi on viu ens indica quina és la qualitat d’aquell medi i, per tant, quin és l’estat ecològic d’aquell ecosistema. En el cas de les algues, la presència o absència d’unes espècies, el seu aspecte, la mida de les seves poblacions o la diversitat dins d’una comunitat es converteix en un referent de la qualitat de l’aigua.
Les espècies bioindicadores més adequades són les que són relativament fàcils de reconèixer, d’observar, de recollir i de conservar i, per descomptat, ha d’existir prou informació biològica i ecològica sobre elles. També ha de ser una espècies prou abundant i amb una distribució prou àmplia com per poder fer-ne seguiments de forma periòdica. A més, el fet de que visquin fixes en un mateix punt vol dir que són bones indicadores de les condicions que té l’aigua en aquella zona concreta i en altres adjacents. Això fa ideals a les algues com a espècies bioindicadores que, per altra banda, indiquen de manera bastant clara la presencia de contaminants a l’aigua i si la transparència de la mateixa és bona o s’ha vist reduïda.
Al Centre d’Estudis Avançats de Blanes fa anys que treballem amb les algues com a indicadors biològics de la qualitat de l’aigua de la costa catalana. Ja a l’any 82 es van recollir mostres d’algues que es van poder comparar amb les recollides al 99 i comprovar la forta millora de la qualitat de l’aigua de les nostres costes. Aquesta millora de la qualitat de les aigües va tenir lloc gràcies a la construcció de la major part de depuradores de Catalunya en motiu de les Olimpíades del 92 a Barcelona.
També a l’any 92, es va començar el seguiment de les espècies invasores dins el projecte CAULERPA, finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua, on s’avalua l’impacte que tenen en seixanta localitats catalanes. Per altra banda, amb la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua, una norma europea que vol garantir la protecció de les aigües i promoure l’ús sostenible del recurs, el CEAB va realitzar sota la coordinació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el CARLIT una cartografia dels hàbitats litorals catalans. El primer cop es va fer entre el 99 i el 2012 i actualment s’està tornant a fer i aviat coneixerem si han millorat o no les nostres aigües costaneres.
Programa emès el 2 de feber del 2018