Els problemes derivats de l’acumulació de plàstics als mars i oceans del món ha posat en alerta als científics a nivell mundial. La civilització dels residus està deixant una empremta tràgica a les aigües de bona part del planeta, i els plàstics en són els més destacats i persistents. S’han convertit en un dels problemes més preocupants per al present i futur del medi marí. Desenes d’estudis científics publicats durant els últims anys demostren que ens trobem davant d’un repte global de molt difícil solució.
Mig segle després de que Jacques Cousteau i el seu equip ens mostressin la bellesa del món marí a bord del Calypso, les imatges marines que més surten a la televisió són illes de plàstics, llaunes a les fosses marines més profundes i animals atrapats per les deixalles. Les imatges de tortugues marines a punt de morir escanyades per anelles de plàstic o els cadàvers de balenes, peixos i ocells amb l’estómac ple de plàstics s’estan convertint en el pa de cada dia
Es calcula que cada any arriben al mar entre 5 i 13 milions de tones de residus plàstics. Altres estudis informen de que actualment hi ha més de 5 bilions de partícules de plàstic flotant al mar, amb un pes de 270 mil tones. Les xifres poden semblar exagerades, però hem de recordar que des del 1950, quan va començar la producció massiva de plàstics, n’hem fabricat uns 8.300 milions de tones.
El 2016, es va presentar un estudi que ha tingut molta repercussió social i que, fins i tot, ha estat utilitzat per l’ONU a les seves campanyes de sensibilització. En el treball es fa una proposta per repensar l’ús indiscriminat de plàstics d’un sol ús i no biodegradable. Però la conclusió dels autors que va donar realment la volta al món no va ser la proposta, sinó que calculaven que “al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050, el pes dels plàstics acumulats a l’aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta”.
Evidentment, els efectes de l’acumulació de plàstics de totes les mides al mar no són només estètics. Les platges cobertes de deixalles i les bosses flotant a l’aigua no són més que la punta d’un iceberg que està posant en perill els ecosistemes marins. I el Mediterrani no se salva d’aquesta catàstrofe anunciada. Al 2018 us vam parlar dels resultats que van trobar investigadors del CEAB del projecte NIXE III, que van calcular que només a la part més superficial del Mediterrani hi floten unes 1.500 tones de plàstic. 150.000 trocets de plàstics flotant a cada quilòmetre quadrat de mar.
La presencia de plàstics és alarmant. Tenim grans illes al bell mig dels oceans fetes íntegrament de residus plàstics. Tenim tones i tones de fragments minúsculs que contaminen el mar i que poden entrar en la nostra cadena alimentària i afectar directament la nostra salut. Se n’estan fent un munt d’estudis i encara no se’n coneixen els efectes directes, però els indicis no apunten a res positiu.
Les accions per prevenir, minimitzar i combatre els residus al mar són més necessàries que mai. La llista d’aquest tipus d’iniciatives creix dia a dia, però de moment sembla del tot insuficient. Cal abordar el cicle complet de gestió de les deixalles, amb estudis i diagnòstics que ens permetin prevenir i mitigar el problema i definir accions que reforcin la col·laboració i conscienciació. Com fa el projecte Plàstic 0 de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar en la qual també treballa el CEAB.
Definitivament, tota feina és poca per a combatre un dels desafiaments mediambientals més importants als quals s’enfronta el nostre planeta. Només amb programes que tractin el problema de manera global es podrà fer front a la dramàtica situació dels residus als nostres mars i oceans. I és que els plàstics són un gran invent, però molt mal implementat i, literalment, estan ofegant el mar.
Podeu llegir el reportatge sencer d’on hem extret la informació per a aquest Brots de ciència a l’últim número de la revista Argo, la publicació semestral del Museu Marítim de Barcelona.
Programa emès el 18 de gener del 2019