La Posidònia és una planta marina que només trobem a les costes de la mar Mediterrània. És una de les bases del seu patrimoni i riquesa natural. Però alerta, és una planta, no una alga. Al igual que les plantes terrestres que ja coneixem, Posidònia té arrels, tija i fulles i també fa flors i fruits. Dins l’ecosistema podem dir que fa la mateixa funció que les alzines que conformen un alzinar, n’és l’espècie clau.
Pertany a un grup de plantes terrestres que fa milions d’anys van evolucionar per abandonar la vida a terra a ferma i es van adaptar de nou al medi marí. Ara, com qualsevol planta terrestre, produeix oxigen al fer la fotosíntesi alhora que capta CO2 de l’aigua del mar, que queda enterrat durant centenars i milers d’anys, ajudant així a pal·liar els efectes del canvi climàtic.
Posidònia és amb diferència l’espècie més gran i robusta de totes. Habita sobre fons sorrencs, des dels primers metres a tocar de la superfície, i fins als 30 i 40 metres de fondària. Sempre i quan hi arribi prou llum per fer la fotosíntesi. Creixen formant praderies submarines, boscos d’herba alta i densa, amb fulles de fins a un metre i mig sobre el fons de sorra. Donen aliment i amagatall a infinitat d’animals i són la zona perfecte per a que hi criïn i s’hi refugiïn individus que pesquem quan ja són adults.
Gràcies a la gran xarxa d’arrels i rizomes que formen sota terra, subjecten i estabilitzen els sediments que, moltes vegades, formen part de la zona submergida de les platges. Si estan ben fixats, els temporals d’hivern no se’ls emporten i s’evita en gran part la desaparició de les platges. Les praderies són tan denses que poden suavitzar l’efecte de les onades i dels temporals, protegint així la costa.
Les praderies de Posidònia, o herbeis marins, funcionen com una trampa per a tot allò que pot enterbolir l’aigua del mar. El color turquesa i les aigües cristal·lines que tan ens agraden de les platges de la mar Mediterrània, en part, les hi devem a elles. Però és una espècie molt vulnerable als canvis. Necessita llum, aigües clares i tranquil·les, i no contaminades, malauradament, condicions difícils de tenir avui en dia.
Actualment, la Posidònia no es troba en el seu millor moment i va desapareixent any rere any. Es calcula que es podria haver reduït un 50% d’herbeis en els últims 20 anys. Això pot implicar una forta pèrdua de la puresa i transparència de l’aigua que nosaltres embrutim, de la biodiversitat marina i també de la sorra del litoral.
El creixement de Posidònia és extremadament lent, d’un centímetre a l’any, i li costa molt recuperar-se de tot allò que la pugui afectar. Els seus enemics són la pesca d’arrossegament, l’ancoratge d’embarcacions d’oci, la terbolesa de l’aigua, les construccions costaneres, els residus urbans i industrials i, més recentment, l’arribada d’espècies exòtiques invasores.
A Blanes podreu trobar clapes Posidònia des de la Punta Santa Anna i fins Treumal, també en trobareu al llarg de la Costa Brava i altres punts de la costa catalana. Si us agrada fer snorkel o submarinisme, ara podeu col·laborar amb Observadors del Mar, un portal que recull totes les vostres observacions en forma de fotografia. Un dels seus projectes estudia la Posidònia, per exemple per saber quan floreix o en quines condicions es troba. Informa-te’n a la seva web www.observadoresdelmar.es.
Programa emès el 13 d’octubre del 2017