L’Urban River Lab és un laboratori experimental a l’aire lliure únic al sud d’Europa que neix amb la motivació de generar coneixement empíric que ens permeti entendre els múltiples efectes que tenen els efluents de les depuradores sobre el funcionament dels rius mediterranis i quins impactes hi provoquen. Alhora, la recerca que s’hi fa va dirigida a dissenyar noves estratègies i metodologies que redueixin dit impacte i millorin la qualitat ecològica del riu.
Per aconseguir-ho, l’objectiu que més pes representa del seu ideari és justament la coneguda translational ecology, és a dir, la traducció del coneixement que es genera cap a solucions aplicades que corregeixin la problemàtica associada als rius urbans i/o altament modificats. Aquest és l’enfocament socioambiental amb el qual treballa l’Urban River Lab (URL), l’aplicació real de la recerca científica, una disciplina que ja està agafant molta força als EE.UU., i que té el propòsit fonamental de donar a la ciència la utilitat que la societat necessita.
En l’actualitat, una de les problemàtiques socioambientals més importants és el canvi en el clima i en els usos del sòl. Aquesta realitat genera una sèrie de greus repercussions associades a l’accés a l’aigua potable en quantitats suficients i a la qualitat de l’aigua dels rius a la zona del Mediterrani. Aquests rius es caracteritzen per tenir cabals d’aigua baixos i, fins i tot, hi ha mesos que poden baixar completament secs. Per aquest motiu, l’aigua tractada que les depuradores retornen als rius i rieres té un fort impacte sobre la salut ambiental dels cursos fluvials, al igual que representa un risc elevat per a la salut humana.
Tot i que les depuradores compleixen la regulació europea sobre aigües depurades i que el mateix riu té un potencial natural per autodepurar-se, els volums d’aigua que es consumeixen i tracten no són assumibles per cap de les dues parts. En aquesta altra línia, l’equip de professionals que treballa a l’URL dedica bona part dels seus esforços a augmentar la capacitat d’autodepuració natural a través de l’ús de tècniques de bioenginyeria. I així, aconseguir que rius i EDARs treballin conjuntament per augmentar la qualitat dels recursos hídrics i reduir al mínim la problemàtica actual.
Per tal d’assolir els diferents objectius, i gràcies a la col·laboració del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, l’empresa de restauració fluvial Naturalea, la Universitat de Barcelona, el Consorci del Besòs-Tordera i l’ajuntament de Montornès del Vallès, s’ha pogut construir aquesta plataforma experimental, instal·lada des de fa 3 anys a la depuradora d’aigües residuals de dit municipi. Allà, a través de 18 canals i 12 llacunes d’inundació, alimentats amb l’aigua tractada procedent de la mateixa depuradora, s’estudia conjuntament com millorar la qualitat de l’aigua dels rius fortament humanitzats i es desenvolupen les noves eines i estratègies que serviran per capgirar la situació.
