Un grup d’investigadors liderat per la Universitat de Nova Gales del Sud, juntament amb d’altres institucions d’Austràlia, Espanya i Singapur, han descobert que els boscos de grans algues brunes (laminàries) de les Illes Solitàries (entre Sidney i Brisbane, Austràlia) estan desapareixent a causa de l’augment de l’herbivorisme de peixos propis d’aigües tropicals. L’estudi, en el qual també ha participat l’Enric Ballesteros del CEAB, ha analitzat les imatges enregistrades a les Solitary Islands Marine Reserve al llarg de 10 anys, destinades originàriament al comptatge de grans depredadors. Tanmateix, en aquest cas les van fer servir per avaluar el paisatge marí i els canvis que s’hi ha produït amb el pas del temps.
Segons Adriana Vergés, investigadora de la Universitat de Nova Gales a Sidney i primera autora de l’article científic, “les Illes Solitàries són una àrea de trànsit entre aigües tropicals i temperades i per això mateix les vam escollir. Vam pensar que, si tal i com es preveu, el canvi climàtic desplaçarà els límits entre les latituds tropicals i temperades cap als pols, les primeres alteracions s’apreciaran en una zona de transició com aquesta”, afirma Vergés.
“I així va ser. Entre el 2002 i el 2011 van morir la major part de les laminàries de l’àrea d’estudi, d’uns 25 quilòmetres quadrats”, sosté la investigadora .
Mentre que els esculls de corall són la base dels ecosistemes dels mars tropicals, les algues laminàries, dominen en mars temperats. Tant els uns com les altres pateixen cada vegada més els efectes del canvi climàtic i fa anys que es tenen notícies de desaparicions d’aquests ecosistemes arreu del món. “La mort dels boscos de laminàries de les Illes Solitàries, en primera instància, podia semblar que havia estat provocada per la tropicalització de la zona, però la temperatura de l’aigua només s’havia incrementat 0.6˚C durant aquells anys. L’augment és tan petit que potser podria haver afectat al creixement de les algues, però no matar-les”, explica l’Enric Ballesteros. “Contràriament, les imatges van demostrar que la desaparició de les laminàries sembla més relacionada amb l’augment de l’herbivorisme provocat per l’arribada de peixos herbívors tropicals que a l’efecte de la temperatura sobre el creixement de les laminàries”, conclou.
L’Enric Ballesteros va ser l’encarregat de dur a terme la part experimental de la investigació per tal de conèixer quins eren els peixos que es mengen les algues i en quines quantitats. No només es van analitzar les imatges ja gravades durant els últims anys, sinó que van instal·lar càmeres GoPro en diferents punts dels ambients dominats uns per coralls i altres per algues.
“Situàvem unes quantes algues a poca distància de les GoPro, ben col·locades per a tenir el millor primer pla possible, i veure quin peix es menjava l’alga i quin no, quin en menjava més i quina quantitat”, descriu l’Enric. “Fa uns anys no haguéssim pogut fer aquests experiments tan fàcilment. Ha calgut una evolució tecnològica del món audiovisual per a poder enregistrar imatges de bona qualitat en continu i durant molt de temps. Hem utilitzat per a fer ciència un material pensat originàriament per fer esport”, afirma Ballesteros.
“Els peixos poden desplaçar-se més ràpidament que d’altres organismes en resposta als canvis de temperatura. En aquesta regió hi ha hagut una arribada massiva de peixos tropicals que han devorat les laminàries”, continua l’investigador del CEAB. “Aquest és un exemple més de com l’escalfament afecta a la forma en què interactuen les espècies. A més temperatura, més peixos herbívors i a més peixos herbívors, menys algues”.
La importància dels boscos d’algues laminàries per a l’economia
Les laminàries són com els arbres de les zones d’aigua freda en el món submarí ja que, gràcies a l’estructura en tres dimensions que tenen, proporcionen hàbitat i aliment a centenars d’espècies. Així doncs, la seva desaparició comporta una modificació total de les comunitats. Tot i ser uns dels vegetals més productius del planeta i poder-se recuperar ràpidament, ara per ara, la mort d’aquest bosc de laminàries, segons l’estudi, suposarà una pèrdua de 10.000 milions de dòlars (australians) anuals a l’economia del país, a causa de la contribució d’aquests boscos al turisme i a la pesca. I aquest problema no només el pateix Austràlia, sinó que Japó i Califòrnia també es troben en una situació similar.
Amb el canvi climàtic es preveu que els mars es tropicalitzin, de manera que els coralls s’estendrien cap a zones temperades i les algues cap a latituds encara més altes. A diferència de les laminàries, però, el coralls creixen més lentament, i els costa molt més de repoblar una regió.
