El món de les dessalinitzadores i la seva problemàtica segueixen estant a l’ordre del dia en relació al seu rendiment i cost energètic. El programa Vox Pop de l’europeu Canal Arte s’ha tornat a interessar pel conflicte que encara roman amb les dessaladores a l’estat espanyol, on la major part dels projectes menystenen l’impacte dels vessaments de salmorra sobre els ecosistemes litorals protegits com les praderies de posidònia.
Aquesta problemàtica en concret va ser estudiada per l’Esperança Gacia i l’Enric Ballesteros, investigadors del CEAB, juntament amb d’altres experts espanyols en aquest àmbit (Gacia, 2007). I els resultats d’aquest estudi varen servir per a donar valors i recomanacions relacionades amb els abocaments de la salmorra que resulta del procés (Sánchez-Lizaso, 2008).
Segons explica Esperança Gacia, a part del cost energètic, el gran problema ambiental de les dessaladores és l’abocament de la salmorra que resulta del procés de dessalinització. “Obtenir sal d’una quantitat tant immensa de salmorra suposaria comptar amb quilòmetres i quilòmetres de terreny per les salines i no és factible. Per això es torna a abocar al mar, on el caràcter dens, viscós i extremadament salí del vessament el fan difícil de diluir i pot incidir molt directament sobre ecosistemes costaners fràgils, com és el cas de les praderies de posidònia, entre d’altres”, afirma Gacia.
“Nosaltres vam estudiar la fisiologia de posidònia per tal de conèixer la tolerància de l’espècie a la salinitat. Vam trobar que el seu límit eren al voltant dels 38 ppm (parts per milió), el qual però, depèn del temps d’exposició. Vam poder determinar que el fet de superar les 40 ppm era fatal per a la planta. Arran d’aquests resultats vam elaborar una sèrie de recomanacions dels llindars de tolerància de posidònia que no es poden sobrepassar i on es recomanava, només en el cas que fos impossible evitar vessar sobre un d’aquests ecosistemes, la construcció de difusors que garantissin que el vessament era compatible amb la vida de la planta”, senyalava la investigadora del CEAB a l’entrevista realitzada per Vox Pop.
La dessalació de l’aigua marina per a obtenir aigua potable és una opció que no agrada a tothom per l’impacte ambiental que suposen. Actualment però, fins i tot els grups ecologistes han decidit donar suport a les dessalinitzadores perquè es tracta d’una alternativa molt millor que no mantenir els cabals ecològics mínims als rius. La península ibèrica té una fortíssima manca d’aigua i pel 2021 el problema es triplicarà. És per aquest motiu que resulta imprescindible seguir invertint en investigació i noves tecnologies per tal de mantenir els nivells freàtics i fer front al canvi climàtic i global.
La dessalinitzadora més gran d’Europa
A dia d’avui, la dessalinitzadora més gran d’Europa, que es troba a 10 km de Barcelona, genera 200.000 m3 d’aigua potable i el 80% d’això s’utilitza per al consum. L’aigua marina l’obtenen a 2,2 km mar endins, des d’on la traslladen per netejar-la, filtrar-la i desinfectar-la. L’aigua es separa de la sal a través d’un procés que és bàsicament físic, amb pressions molt elevades, que té un fort cost energètic, tot i que la tecnologia ha anat avançant força.
Espanya és pionera en la indústria dessalinitzadora i rep 2.500.000 € de la Unió Europea per finançar-la. Moltes dessaladores són molt rentables, malgrat que segons certs partits polítics l’aigua dessalada surt 3 vegades més cara que si es fes un transvasament, partits que tampoc tenen massa en compte l’aspecte ambiental d’aquesta problemàtica, val a dir. Les dessalinitzadores construïdes pels volts del 2005, no funcionen a ple rendiment, sinó que estan al 30-40-50% de la producció màxima depenent de l’any i del grau de sequera. Però tenir-les és una garantia, doncs seria pitjor no tenir aigua i, el transvasament, en canvi, quedaria fet per sempre.
Programa original del Vox Pop “L’eau en Espagne: une note salée”
Gacia, E., Invers, O., Ballesteros, E., Manzanera, M., Romero, J. 2007. The impact of the brine from a desalination plant on a shallow seagrass (Posidonia oceanica) meadow. Estuarine Coastal and Shelf Sciences 72: 579-590.
Sánchez-Lizaso, J.L., Romero, J., Ruiz, J.M., Gacia, E., Buceta, J.L., Invers, O., Fernández Torquemada, Y., Mas, J., Ruiz-Mateo, A., Manzanera, M. 2008. Salinity tolerance of the Mediterranean seagrass Posidonia oceanica: recommendations to minimise the impact of brine discharges from desalination plants. Desalination 221 (1-3): 602- 607.
