L’eliminació de les restriccions imposades per doblegar la primera onada es va correspondre amb un augment de la mobilitat i les interaccions socials, però no d’una manera homogènia en el conjunt de la població. Són les principals conclusions obtingudes de les dues enquestes sobre mobilitat i distanciament social realitzades a la població espanyola dins del Projecte Distància-Covid, en el qual participen investigadors de diversos centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Els resultats ajudaran a comprendre millor les dinàmiques de contagi observades durant les diferents fases de la pandèmia a Espanya i contribuiran a plantejar escenaris de major utilitat per gestionar la crisi generada pel Covid-19.
A partir d’una mostra de 6.952 enquestes, els investigadors han pogut aproximar-se a la diversitat dels patrons de mobilitat i la interacció social de la població espanyola. Si bé l’estructura de les llars, nombre de persones i edats amb què es conviu no va canviar durant el període d’estudi, el nombre de contactes diaris fora de casa sí que ho va fer. Els canvis observats no van ser homogenis entre la població estudiada, sinó que van augmentar els contactes principalment en unes franges d’edat concretes: d’una banda, el dels joves d’entre 20 i 24 anys amb persones de 20 a 29 anys, de l’altra, el grup de 65 o més anys va tenir més contacte amb gent de 30 a 49 anys.
Amb la supressió de l’estat d’alarma s’aprecia que la població de més de 20 anys va passar d’una mitjana de 3 contactes diaris durant el confinament, a una mitjana de 5 contactes diaris.
“Les nostres estimacions denoten un canvi notable en el nombre de contactes de mitjana en aquesta franja d’edat, però l’enquesta no ens informa del context d’aquests contactes, i pot haver-hi múltiples contextos i causes que expliquin aquest augment. Pels del grup d’edat igual o major de 65 anys, l’augment podria correspondre amb les persones grans que es relacionen amb els que generacionalment podrien ser els seus fills adults “, explica l’investigador de l’CSIC Frederic Bartumeus, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).”
És important destacar que les enquestes les van respondre persones diferents en cada fase, per la qual cosa els resultats no corresponen a canvis individuals sinó del conjunt de la població.
Iniciem la tercera fase d’enquestes
L’informe presenta les dades comparades de les respostes anònimes rebudes en el primer i segon període, així com les primeres estimacions dels paràmetres de mobilitat i distanciament social per al conjunt de la població espanyola. La informació es completarà amb una tercera enquesta, en la qual es pot participar de manera anònima a través de la pàgina web de el projecte: https://distancia-covid.csic.es/encuesta/
La primera enquesta es va dur a terme dins el període d’estat d’alarma i en fase de desescalada, entre el 14 maig i el 10 de juny de 2020. La segona es va completar ja fora de el període d’alarma, entre el 24 de Juliol i el 31 d’agost.
Segons indiquen els resultats, tot i l’augment de la mobilitat i els contactes, la majoria dels enquestats afirmen seguir prenent precaucions per evitar el contagi. Durant el primer període d’enquestes s’estima que el 38% de la població de més de 20 anys no va tenir contactes durant un període determinat de 24 hores, un 46% va tenir més de 5 contactes i el 8% en va tenir més de 10. A la segona tanda d’enquestes, el percentatge de persones que no va tenir contactes en un període de 24 hores va baixar del 38% al 14%, mentre que el d’aquells que van tenir més de 5 contactes va pujar d’un 46% a un 73%, i el de persones amb més de 10 contactes es va enfilar fins el 15%.
En relació a l’estructura dins de les llars, els investigadors han vist molt poca diferència en la distribució de les persones amb les que es conviu. Els resultats mostren dues distribucions clares: d’una banda, s’agrupen les persones d’una franja determinada d’edat que tendeixen a conviure amb persones de la mateixa franja d’edat, i per un altre les agrupacions generacionals (famílies), que inclouen diferents franges d’ edat.
Major mobilitat a la població
L’estudi mostra que durant l’estat d’alarma la majoria dels moviments dels enquestats fora de casa no superaven els 10 quilòmetres de distància. De fet, el 40% dels enquestats van informar que els seus desplaçaments diaris no anaven més enllà d’un radi d’acció d’1 km al voltant de casa seva. Sense restriccions, els desplaçaments dels enquestats per sobre dels 10 km es van disparar, a l’igual que ho van fer el nombre de sortides setmanals.
Durant el confinament el 80% dels enquestats assegurava sortir de casa entre una i set vegades a la setmana. Només el 15% dels enquestats en sortia més de set, mentre que amb el cessament de les restriccions aquest percentatge es va doblar: el 37% dels enquestats afirmava sortir al carrer més d’una vegada al dia. La destinació dels viatges dels enquestats durant i després de l’estat d’alarma va seguir dominat pels comerços, així com per escapades a espais públics i viatges diaris als llocs de treball, encara que serà necessari realitzar un model estadístic de les dades disponibles per poder realitzar estimacions més detallades i fiables sobre la distància i destinació dels desplaçaments.
“Els nostres resultats pel que fa a la mobilitat són preliminars, ja que encara no hem realitzat amb ells cap inferència poblacional, hi estem posats. En el seu conjunt els resultats permeten estimar la variabilitat dels patrons de mobilitat i d’interacció social de la població, aportant així informació útil per a l’elaboració de models epidemiològics que incorporin informació rellevant pel que fa als patrons de contactes socials “, apunta l’investigador de la Universitat Pompeu Fabra John Palmer.
En el projecte hi participen l’Instituto de Física Interdisciplinar y Sistemas Complejos (IFISC), un centre mixte del CSIC i de la Universitat de les Illes Baleares; el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Instituto de Física de Cantabria (IFCA-CSIC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Instituto de Economía, Geografía y Demografía (IEGD-CSIC). José Javier Ramasco, del IFISC, i Frederic Bartumeus, del CEAB-CSIC i el CREAF, coordinen el projecte.
