Als Pirineus hi ha quatre grups de zones humides d’alta muntanya: rius, llacs, molleres i fonts. La gran majoria es van formar fa 10.000 anys, quan els glaciars europeus van començar a retrocedir fins a desaparèixer al final de l’última edat de gel. En aquell moment, l’aigua va substituir el gel que cobria els Pirineus i va ocupar moltes de les zones que havien anat excavant les glaceres.
Les zones humides que es van originar a gran altitud amb aquest desgel son ambients d’un alt valor natural encara avui dia, per la seva fragilitat i per les espècies que acullen. Aquests hàbitats passen bona part de l’any completament congelats, estan molt aïllats i les espècies que els habiten hi estan molt ben adaptades. Així doncs, les característiques tant peculiars que tenen aquests ecosistemes els fan molt rics en bellesa i en valor natural.
Podem pensar que els ambients aquàtics d’alta muntanya estan en llocs verges, on no hi arriben els efectes de les activitats humanes. Però no és gens cert. Entre les principals amenaces per a les espècies dels rius i llacs hi trobem la contaminació de les aigües, la fragmentació de l’hàbitat per la construcció de preses, la introducció d’espècies exòtiques i l’increment global de la temperatura, de la mateixa manera que la forta afluència turística i el pastoreig excessiu del bestiar.
Del LIFE LimnoPirineus, ja us n’hem parlat alguna altra vegada com recordareu. Es tracta d’un projecte científic amb finançament europeu que està liderat des del nostre centre per part l’investigador Marc Ventura. L’objectiu d’aquest projecte és la millora de l’estat de conservaicó d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus, espais que estan protegits a nivell europeu i integrats a la Xarxa Natura 2000.
En el marc d’aquest projecte s’estan fent un bon nombre d’accions de conservació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i a l’Estanho de Vilac, situat a la Vall d’Aran. També han dedicat bona part dels esforços a fer una bona divulgació de la seva tasca, de la situació d’aquests paratges, de les mesures que estan duent a terme i dels resultats que van obtenint.
Han comptat també amb l’ajuda d’un gran il·lustrador, en Toni Llobet, per al material divulgatiu i l’exposició itinerant del projecte. Han fet tallers, jornades, formacions, entrevistes, comunicats i reportatges. L’ultim, una obra tractada en la seva totalitat amb les il·lustracions i fotografies de gran qualitat d’en Llobet i textos de la periodista Argiñe Areitio i dels propis investigadors que van titular “Limnopirineus, recuperar la naturaleza perdida”.
Aquest reportatge, publicat a la revista “El mundo de los Pirineos” va ser goardonat el passat 26 de novembre en l’apartat de premsa escrita del 23è Premi Pirene de Periodisme Interpirinenc, convocat pel Govern d’Andorra. Apartat on es premia el tractament de la temàtica mediambiental o la sostenibilitat als Pirineus.
El jurat va valorar la divulgació que ha fet i fa encara aquest projecte del CEAB, el qual té com a objectiu la conservació de les zones humides d’alta muntanya. Des del CEAB ens enorgulleix que es reconegui la nostra feina i ens omple de satisfacció que se li dongui visibilitat a través de reportatges tant bonics i ben fets que acaben premiats, per exemple, amb el Pirene de Periodisme Interpirinenc, com ha passat en aquest cas.
Programa emès el 7 de desembre del 2018