Cartografia dels fons marins de Sitges: batimetria, sedimentologia i hàbitats bentònics, és un estudi encarregat per la Regidoria de Governació, Urbanisme i Espais Naturals i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sitges, el Grup de Recerca de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i que té com a autors a M. Canals, E. Ballesteros, D. Amblàs, E. Jordana i S. Pinedo.
En aquest treball s’avalua l’estat dels fons marins del municipi de Sitges des dels punts de vista del relleu submarí (batimetria), els substrats (sediment, roca i altres), i els hàbitats bentònics.
L’objectiu de l’Ajuntament de Sitges a l’hora d’encarregar aquest estudi és conèixer l’estat físic actual dels fons marins i dels hàbitats bentònics del municipi. L’idea d’encarregar aquest treball sorgeix arran de les destrosses provocades pel temporal Glòria del 2020. Aquesta llevantada, de les més fortes de les darreres dècades, produí danys molts quantiosos a molts indrets del país, i especialment al llarg de la franja litoral, amb moviments importants d’arena que provocaren acumulació en uns indrets i erosió en la majoria d’altres.
Fig. 1: Hàbitat de rizoma mort de Posidonia oceanica (RM). Fotografia corresponent a l’estació 27. Font: Cartografia dels fons marins de Sitges: batimetria, sedimentologia i hàbitats bentònics
Aquest estudi fa una radiografia de l’estat dels fons marins de Sitges, i dels efectes del temporal Gloria en aquests ecosistemes. Per a dur a terme l’avaluació esmentada s’han usat tres metodologies que es complementen i reforcen mútuament:
(i) la batimetria de multifeix d’alta resolució, a fi i efecte d’obtenir informació sobre el relleu submarí i paràmetres associats, amb recobriment cartogràfic complet (100%) de l’àrea d’estudi, i també per tenir una base robusta sobre la qual planificar acuradament les activitats in situ subsegüents
(ii) el mostratge in situ, mitjançant immersió, dels sediments del fons marí en 41 estacions estratègicament seleccionades a partir de la cartografia prèvia —en altres 2 el fons era rocós, sense sediment
(iii) l’observació in situ, mitjançant immersió, dels hàbitats i paisatges submarins en les 43 estacions tot just esmentades
Fig. 2: Mapa batimètric de l’àrea d’estudi. Isòbates cada 2 m. Font: Font: Cartografia dels fons marins de Sitges: batimetria, sedimentologia i hàbitats bentònics.
Els mapes que s’han realitzat poden consultar-se a través de l’aplicació SIG (ArcGis).
L’informe inclou un seguit de suggeriments o recomanacions adreçades a la gestió, a actuacions futures i a la difusió envers la ciutadania dels resultats d’aquest estudi.
—
Referència:
Canals, M., Ballesteros, E., Amblàs, D., Jordana, E. i Pinedo, S., 2020. Cartografia dels fons marins de Sitges: batimetria, sedimentologia i hàbitats bentònics. GRC Geociències Marines, Universitat de Barcelona, i Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Informe, Ajuntament de Sitges, 94 + annexos.
