Les espècies invasores, com les rates, són un dels agents més severs del canvi global, que amenaça la biodiversitat del planeta. Des que l’home solcà els mars fa ja 40 mil·lennis, les rates han estat polizontes en les embarcacions que van assolir les illes més remotes, on no existien depredadors que continguessin el seu oportunisme ecològic. Els canvis que han generat les rates són molt importants, ja que, a l’irrompre en sistemes simples i vulnerables com els insulars, alteren la totalitat de l’ecosistema. Les rates han estat les causants de l’extinció de molts organismes endèmics, únics d’aquestes illes, com invertebrats, rèptils i aus. A l’illa de Dragonera, la presència de la rata es remunta a l’arribada de l’home, fa aproximadament 4 mil·lennis. Des de llavors, la biodiversitat de l’illa i els seus processos ecològics han estat alterats, i només ara, després d’una acció de desratització innovadora i exitosa realitzada el 2011, l’illa pot recuperar la seva dinàmica ecològica original.
El present projecte pretén avaluar els efectes de la desratització sobre la fauna i la vegetació tenint en compte les seves interaccions tròfiques i de competència. Estudiarem com han operat els mecanismes de resiliència, és a dir, els processos que tamponen les pertorbacions per minimitzar els danys i resistir els impactes. Cap projecte s’ha dut a terme fins ara en tota la Mediterrània a aquesta escala, en una illa de la superfície de Dragonera, de més de 350 hectàrees. També estudiarem els canvis que es produeixen sota la superfície de la mar que envolta l’illa, atès que els ecosistemes infralitorals estan íntimament lligats a les aportacions de nutrients que procedeixen de la part terrestre, que està experimentant canvis importants després de la desratització.
L’equip de treball està compost per ecòlegs, físics, matemàtics i geògrafs que abordessin el projecte des d’una òptica transdiciplinar i holística, considerant a l’illa i les aigües que l’envolten un sistema únic on els processos ocorren de manera imbricada i complexa. És des d’aquesta òptica que podrem entendre millor com funciona la resiliència dels ecosistemes enfront de les pertorbacions, i de quina manera es recuperen després de revertir els impactes antròpics.