Les polítiques governamentals i la societat es beneficien en saber com està canviant la biodiversitat marina com a resposta a, per exemple, impactes locals deguts a la contaminació o la pesca excessiva, les escombraries marines, els efectes regionals del canvi climàtic en la distribució d’espècies o la propagació d’espècies invasores. Quan hi ha evidències disponibles, les persones i els seus governs se senten motivats per promoure la reducció dels impactes negatius esmentats. No obstant això, l’accés a les dades necessàries poques vegades és a disposició a temps per informar la societat. D’altra banda, els canvis en la biodiversitat, incloses les causes i el significat, es poden entendre millor quan els estudis locals s’ubiquen en un context regional i global. Per exemple, la disminució local d’una espècie valuosa pot ser deguda a un impacte local o ser part d’un fenomen a escala regional. Per això resulta imprescindible conèixer les tendències al llarg de dècades per comprendre millor la dinàmica natural dels ecosistemes. Tot i això, els projectes de recerca no solen donar lloc a llargues sèries temporals a causa de la seva curta durada. Per això, és desitjable que el seguiment de la biodiversitat pugui integrar-se en les operacions anuals de les organitzacions de recerca, incloent-hi la publicació rendible i oportuna de dades estandarditzades que permetin una anàlisi ràpida de les tendències a l’espai i el temps.

La idea de la monitorització a llarg termini de la biodiversitat marina és antiga, amb molts esforços previs (per exemple, BioMARE). Malgrat dècades d’interès i projectes de recerca finançats, la manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant a Europa. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema mitjançant l’ús rendible dels recursos institucionals existents per fer que la recopilació de dades de sèries temporals sigui més visible i útil per als científics i d’altres parts interessades rellevants.

Òbviament, també s’espera obtenir beneficis científics, ja que en les darreres dècades, el tipus de coneixement que s’obtindrà, a més de ser rellevants per a les polítiques de gestió, s’ha anat publicant en revistes d’alt perfil, perquè mostren com els impactes humans , inclòs el canvi climàtic, estan alterant el medi ambient natural. Aquesta demanda augmenta el valor de les dades de monitoratge de biodiversitat passats i presents amb cada nou any.

En el marc d’Horizon Europe, el projecte AMP Europe 2023-2026 està dissenyant una xarxa d’Àrees Marines Protegides (AMP) optimitzada per ser representativa de la biodiversitat i per indicar on pot ser més important fer el seguiment de la biodiversitat marina europea. Els projectes de Parallel Horizon tenen com a objectiu avançar en temes relacionats amb la planificació espacial marina, els beneficis del carboni blau i la protecció dels béns i els serveis dels ecosistemes. La creació d’una xarxa MBON Europa coordinada podrà ajudar els projectes existents i les noves propostes a trobar socis actius a llocs i/o hàbitats particulars per a la seva recerca.

D’altra banda, tant les convocatòries Horizon Europe com les BioDiversa han assenyalat la necessitat de donar suport al seguiment de la biodiversitat marina i d’analitzar-ne les dades derivades. MBON Europe proporcionarà una xarxa funcional d’organitzacions que ja fan aquest monitoratge i que podrien contribuir a aquests projectes de recerca.

A més a més, Europa està fomentant la implicació de la ciència ciutadana en el seguiment de la biodiversitat. Per exemple, el Reef Life Survey (que depèn de la implicació de bussejadors en aquesta iniciativa de ciència ciutadana) està llest per al seu desenvolupament a Europa. Però hi ha molts altres exemples, totalment o parcialment centrats al mar (iNaturalist, Jellywatch, eBird, Observadors del Mar -Sea Watchers-) que inclouen programes nacionals recollida d’informació i múltiples oportunitats per a la participació ciutadana. En aquest sentit, MBON Europe també pretén incloure iniciatives de ciència ciutadana per ampliar-ne la recopilació de dades i millorar la participació pública.

MBON Europe es constituirà com un marc de treball on els participants podran comparar pràctiques per decidir quines són les millors, així com intercanviar habilitats taxonòmiques, provar i desenvolupar nous mètodes (inclosa l’automatització dels mostrejos mitjançant anàlisi d’imatges de vídeos i fotografies ). D’altra banda, és possible que, de manera fortuïta, els participants obtinguin beneficis que actualment no podem imaginar. Finalment, MBON Europe facilitaria activament l´equilibri de gènere i promocionarà la participació de joves investigadors en iniciatives relacionades amb el seguiment de la biodiversitat.