La conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals marins i la preservació de la funcionalitat dels ecosistemes que els suporten han de ser un objectiu prioritari per a la societat espanyola. L’ocupació progressiva de la franja litoral, i molt especialment la seva urbanització, suposa un augment de les pressions i de l’estrès sobre els ecosistemes marins adjacents. De manera paral·lela, la proliferació d’usos de les aigües costaneres (navegació, bany, pesca …) i en les conques de drenatge adjacents (agricultura intensiva, indústria, etc.), no fa sinó multiplicar i agreujar els agents d’estrès. Tot i els nombrosos estudis puntuals sobre els impactes causats per les activitats humanes, es troba a faltar un marc teòric que permeti abordar d’una manera holística la gestió de la convivència entre la societat (usos, ocupació del territori) i el medi natural (conservació de la biodiversitat, funcionalitat dels ecosistemes).
L’objectiu del present projecte és aprofundir, a través d’eines empíriques i teòriques, en la comprensió de la resposta de l’ecosistema als agents d’estrès generats per l’home. Mitjançant una exploració quantitativa, s’intentaran caracteritzar les dinàmiques i funcions que caracteritzen aquesta resposta, amb l’aspiració d’obtenir principis generals que després puguin ser aplicats a la gestió i a la conservació. Aquestes dinàmiques sovint impliquen un comportament no lineal que genera transicions abruptes (i per tant inesperades) entre un estat normal i un estat deteriorat o clarament empobrit que ha perdut la capacitat de generar serveis ecosistèmics. En aquest context, adquireix gran importància determinar els llindars de tolerància a l’estrès a partir dels quals es produeix aquesta transició. S’investigaran les respostes no lineals dels ecosistemes als agents d’estrès, els mecanismes ecològics que les expliquen i la modulació ambiental de tot això per la temperatura, nutrients i pels trets biològics de les espècies implicades. Usant com a sistemes d’estudi les comunitats de macròfits marins mediterrànies, pretenem desenvolupar elements predictius i diagnòstics que permetin tractar aquestes dinàmiques en un marc aplicat de gestió de manera conceptualment unificada, que ajudin a predir els llindars al voltant dels quals es produeixen transicions crítiques i que explicitin la seva sensibilitat a altres condicionants de l’entorn, com l’escalfament global o l’eutrofització. Els objectius específics inclouen: (1) documentació experimental de les dinàmiques (lineals o no lineals) dels ecosistemes enfront dels seus estressors més rellevants (sobrepesca, eutrofització); (2) identificació i demostració experimental dels mecanismes que les generen; (3) validació experimental de factors i condicions que modulen aquests mecanismes, i que per tant determinen els llindars crítics de transició; (4) desenvolupament de models mecanicistes que simulin les dinàmiques no lineals i integrin els mecanismes identificats, per tal de generar prediccions robustes sobre el comportament d’aquests sistemes; (5) validació observacional dels models al llarg de gradients naturals de variables rellevants (temperatura, nutrients) i (6) desenvolupament d’eines i criteris útils per a la gestió ambiental, des del punt de vista de la prevenció de transicions crítiques, el que inclou tant sistemes predictius com a criteris i indicadors.