Claus per entendre la transferència de les fluctuacions atmosfèriques a la dinàmica del plàncton lacustre: processos en la conca

L’empremta del canvi global es manifesta en múltiples indicadors. A mida que s’acumulen evidències, també sorgeixen algunes paradoxes. Una d’intrigant és perquè alguns ecosistemes semblen seguir amb una fidelitat més gran els indicadors de dinàmica atmosfèrica de caràcter general (p.e. increment del CO2, temperatura mitja anual), amitjanats sobre territoris amplis (p.e. l’hemisferi nord), que el registre local de les fluctuacions meteorològiques i de dipòsit atmosfèric a escales de temps plurianuals. Atenint-nos a cadenes de causalitat, han d’existir mecanismes que justifiquin aquesta aparent paradoxa, probablement relacionats amb diferents temps característics de reacció o renovació. Un dels ecosistemes on s’ha observat aquest fenomen és el plàncton d’estanys remots. Aquest subprojecte s’emmarca en un projecte coordinat més ampli que té per objectiu general entendre com es transfereixen les fluctuacions en la dinàmica atmosfèrica a la dinàmica del plàncton, i en quina mesura depenen dels processos en el mateix estany i dels processos en la seva conca. Aquest subprojecte s’ocupa específicament dels processos en la conca. La hipòtesi general de treball del subprojecte, a la llum dels nostres resultats previs, és que existeixen en les conques d’estudi uns compartiments hidrològics subterranis que dominen el flux d’aigua superficial i determinen la biogeoquímica de les aigües. Encara que les conques tenen una resposta hidrològica ràpida, l’aigua que circula ha tingut un temps de residència prolongat en el subsòl. Per tant la conca actua com un filtre d’altes freqüències a l’hora de transportar soluts que es dipositen per via atmosfèrica, entre ells els nutrients del plàncton, a l’estany. L’objectiu últim del subprojecte és entendre el funcionament hidrològic de les conques, amb èmfasi especial en el cicle subterrani, i veure com aquest modula la transmissió de la influència atmosfèrica als rius i estanys a través de la conca. Tot això es desglossa en tres objectius que contribueixen al projecte coordinat: i) determinar la influència de les aigües subsuperficials i subterrànies en la generació del flux superficial que arriba als estanys; ii) estimar les taxes dels processos biogeoquímics que tenen lloc en els compartiments subterranis i com això condiciona la càrrega externa de nutrients als estanys; iii) avaluar el paper d’esdeveniments singulars de baixa freqüència i alta intensitat i la seva influència en les càrregues mitges de nutrients internes i externes. Tot això ajudarà a proveir una visió integrada de la transferència de les fluctuacions atmosfèriques dels estanys situats en zones remotes que permeti entendre les aparents paradoxes que les observacions suggereixen. La zona experimental està en els Pirineus centrals, on el grup té una llarga experiència investigadora, en particular en l’estany Redon i la ribera de Sant Nicolau en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.