Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC), juntament amb altres 128 científics de 28 nacionalitats diferents, ha elaborat el document Securing a future for seagrass (Assegurar el futur de les praderies marines), on es reclama a les administracions una major protecció per aquests ecosistemes.
Aquestes grans extensions de plantes adaptades a l’aigua salada es coneixen com praderies marines o praderies d’angiospermes (o fanerògames) marines, i compleixen múltiples funcions rellevants dins el seus ecosistemes. Per altre banda, també poden ser considerats com a indicadors biològics dels canvis ambientals relacionats amb l’impacte de l’home. El litoral sense praderies marines pot semblar net i sa a simple vista però en realitat és el símptoma més evident d’un litoral sense vida.
Els impactes d’origen humà, com la contaminació, la urbanització de la costa (ports esportius i similars), l’augment de nutrients i la mala gestió de la pesca, i l’escalfament de l’aigua com a conseqüència del canvi climàtic, s’entreveuen com les causes principals de la disminució de les praderies marines.
Demanar a les administracions que regulin i controlin l’impacte que l’activitat de l’home té sobre aquests hàbitats és el principal objectiu d’aquesta campanya.