NOTA DE PREMSA
La iniciativa Big Mosquito Bytes combinarà la ciència ciutadana i altres fonts de dades massives per a desenvolupar models innovadors que permetin predir el risc d’epidèmies, així com visualitzar aquest risc a temps real. El projecte, liderat pel CEAB-CSIC, ha estat seleccionat dins la convocatòria de salut de “la Caixa”.
La Fundació “la Caixa” impulsa el projecte Big Mosquito Bytes amb un milió d’euros per a prevenir brots epidemiològics de malalties transmeses per mosquits. Amb la participació de científics de la UPF, l’Institut Max Planck de Demografia, el Centre Nacional d’Epidemiologia del ISPIII i el CREAF, el projecte es nodreix de la plataforma de ciència ciutadana Mosquit Alert.
Frederic Bartumeus, líder de la iniciativa i investigador ICREA al CEAB i al CREAF, proposa utilitzar la ciència ciutadana i el big data per predir a temps real si d’uns pocs casos aïllats es pot arribar a desencadenar una epidèmia de Dengue, Chikungunya o Zika.
“Proposem revolucionar l’epidemiologia creant un model matemàtic que utilitzarà intel·ligència de dades a temps real”, comenta Bartumeus. Aquest model rebrà les dades actualitzades amb els casos de Dengue, Zika o Chikingunya importats que es detectin a Espanya, també rebrà dades ambientals i climatològiques, dades socioeconòmiques i de mobilitat humana, així com les dades de presència o absència de mosquit tigre que des de fa més de cinc anys rep l’aplicació de ciència ciutadana Mosquito Alert.
Amb totes aquestes dades el model serà capaç d’anticipar el focus d’infecció i el risc que es desencadeni una epidèmia a temps real. Això serà clau per fer projeccions mensuals i fer una gestió entomològica i sanitària més dirigida i efectiva. Segons Bartumeus, “aquesta millora en la gestió és la millor vacuna per protegir la població”.
Ara mateix, moltes d’aquestes dades encara no estan disponibles. Per exemple, el projecte utilitzarà les noves tecnologies i les xarxes socials per estudiar per on i com es mouen les persones. La gent es mou de forma diferent al llarg de la setmana i al llarg de l’any (entre l’estiu i l’hivern, per exemple), per això, conèixer aquests patrons pot ajudar a conèixer i predir si una malaltia tindrà més o menys facilitat per estendre’s i anticipar l’abast d’una epidèmia. De la mateixa manera, depenent de la precipitació i la temperatura també canvia la quantitat de mosquits i la seva activitat picadora al llarg de l’any. Per això, Big Mosquit Bytes utilitzarà la app Mosquit Alert per conèixer el nombre de picades que està rebent la gent en un moment determinat.
Ciència ciutadana i col·laboració institucional per a la identificació dels mosquits
L’aplicació mòbil Mosquito Alert forma part d’un sistema pioner de ciència ciutadana a Espanya que permet a qualsevol persona avisar de la presència de mosquit en un lloc pujant una foto. Ara, gràcies a Big Mosquito Bytes aquesta aplicació també tindrà la possibilitat de recollir el nombre de picades rebudes diàriament, una opció fins ara no disponible.
La col·laboració entre la ciutadania i les institucions encarregades de preservar la Salut Pública permetrà una major fluïdesa de la informació, així com fer-la accessible a la població.
“Els mapes a temps real permetran una millor gestió i un millor coneixement dels risc d’aparició de brots de malalties transmeses pel mosquit tigre”, comenta Diana Gómez Barroso, epidemiòloga del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) CIBERSP/ISCIII. “Big Mosquito Bytes treballarà principalment sobre els riscos del mosquit tigre (Aedes albopictus), de moment, l’únic mosquit capaç de transmetre dengue, Zika i Chikungunya a la península, però la plataforma Mosquito Alert està preparada per a la detecció del mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). Un transmissor encara més temible del dengue”, recorda en Roger Eritja entomòleg del CREAF.
“Aquesta situació suposa un desafiament social tan important, que només pot abordar-se amb un equip interdisciplinari que inclogui ecòlegs, demògrafs, epidemiòlegs i científics informàtics”, apunta Emilio Zagheni de l’Institut Max Planck de Demografia (MPDIR).
L’equip que liderarà en Frederic Bartumeus estarà format per experts de diferents disciplines, amb el sociodemògraf John Palmer de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el demògraf Emilio Zagheni de l’Institut Max Planck de Demografia (MPDIR), la epidemiologista Diana Gómez-Barroso del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) CIBERESP/ISCIII i l’entomòleg Roger Eritja del CREAF, alguns dels quals formen part de la plataforma de ciència ciutadana Mosquit Alert, un dels pilars del projecte.
La teva condició social et fa més vulnerable a emmalaltir de dengue?
Una de les gran qüestions que examinarà Big Mosquito Bytes és si la desigualtat social condiciona el risc de sofrir les malalties transmeses per mosquits. Esbrinar-ho “ajudarà a desenvolupar possibles maneres de reduir la càrrega massiva i desigual que les malalties transmeses pels mosquits imposen a la societat a tot el món”, segons John Palmer.
El projecte analitzarà si el disseny urbanístic de les ciutats, els patrons de mobilitat de la gent, la segregació social i econòmica, i la desigualtat de gènere tenen alguna influència sobre la distribució i abundància dels mosquits, i per tant, en les possibilitats de ser picat i patir alguna de les malalties transmeses pels mosquits.
