Com tots sabem, els boscos i altres hàbitats terrestres actuen com a embornals de carboni, és a dir, que emmagatzemen el diòxid de carboni al llarg dels anys, extraient-lo del medi i retenint-lo durant mil·lennis. Això es deu a que absorbeixen el carboni de l’atmosfera, l’anomenat carboni verd. Actualment, els ecosistemes costaners, com ara les praderies marines, on s’hi inclouen els prats de Posidònia, i les maresmes de marea o aiguamolls costaners, també estan reconeguts com a importants embornals de carboni, en aquest cas anomenat carboni blau. El problema, però, és que aquests hàbitats estan desapareixent més de pressa que els seus homòlegs terrestres.
Les maresmes de marea, que són zones d’inundació amb influencia directa i diària de les marees, tenen una gran importància ecològica i són claus per a l’estabilitat dels sistemes costaners. A més, són un dels hàbitats marins amb una major capacitat de segrest del carboni entre els seus sediments gràcies a la vegetació que hi habita. Per altra banda, les fanerògames marines com Posidònia també són de gran importància ecològica als fons marins del litoral sorrenc i dins de les mateixes maresmes.
Totes aquestes plantes, igual que en el cas de les terrestres, són productores primàries, és a dir, que es desenvolupen a través de la fotosíntesi que fan gràcies a la llum, l’agua, els nutrients i el diòxid de carboni que obtenen de l’ambient on es troben. D’aquesta manera alliberen oxigen mentre el carboni es queda formant part dels seus organismes. Les plantes que viuen més anys poden retenir aquest carboni durant molts anys, fent la funció de magatzem que comentàvem.
Mentre que al medi terrestre, els grans boscos i les selves tropicals son els principals embornals de carboni, al medi marí aquest paper el fan aquests altres ecosistemes. A les costes Mediterrànies i Atlàntiques de la Península Ibèrica ocupen milers d’hectàrees i són vertaders emblemes del patrimoni natural marí per la biodiversitat que contenen. Gràcies a la retenció del diòxid de carboni també tenen un paper essencial per a la mitigació del canvi climàtic, la reducció del CO2 de l’atmosfera i segrestar-lo durant molts anys.
És per aquest motiu, que l’estudi, el manteniment i la conservació d’aquests ecosistemes ha esdevingut prioritària, ja que la seva degradació i desaparició comporta irremeiablement la reemissió del carboni segrestat de nou a l’atmosfera, que torna al cicle global i contribueix a augmentar el canvi climàtic. L’alarmant augment de CO2 a l’atmosfera actual, que ja sobrepassa les 400 parts per milió per primera vegada en els últims 5 milions d’anys, ha de reafirmar aquests objectius als gestors i administracions competents.
El que sabem amb certesa, és que la crema de combustibles fòssils de les properes dècades el farà augmentar encara més si no intensifiquem els esforços en estudiar els embornals de carboni naturals de la biosfera, entre moltes d’altres actuacions necessàries. És amb aquest objectiu que neix el projecte europeu del CEAB LIFE Blue Natura.
El projecte està treballant per proporcionar eines metodològiques i conceptes sòlids i estimacions actualitzades per determinar el paper dels sediments de les fanerògames marines com a embornals de carboni a llarg termini i la seva contribució en la mitigació del canvi climàtic i l’augment del CO2. Tot amb la idea de millorar i renovar les normatives legals que hi ha sobre el tema i elaborar instruments clau per a verificar els crèdits de carboni.
Programa emès el 1 de juny del 2018