-
Un equip científic de l’Estació Biològica de Doñana i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes ha utilitzat informació de més de 3500 mostrejos de camp per detectar la presència i descriure la distribució de fins a sis espècies diferents de misgurns i llopets i llops de riu introduïts a Catalunya.
-
Els patrons genètics han demostrat que hi ha hagut nombroses introduccions independents i que un dels llops de riu invasors que més s’ha propagat, del gènere Barbatula, és una espècie que encara no s’havia descrit mai.
Les invasions biològiques són una de les amenaces més importants per a la biodiversitat dels rius i les zones húmides de la península ibèrica. L’ impacte de les invasions no para de créixer, fins al punt que les principals conques fluvials ibèriques tenen avui més espècies de peixos invasors que nadius. La prevenció de noves introduccions i de l’expansió de les espècies ja establertes és l’estratègia més eficaç i eficient per evitar els efectes perniciosos de les invasions biològiques. Una de les principals eines d’aquesta prevenció són les anàlisis de risc, que identifiquen les espècies amb un potencial més gran de convertir-se en noves invasores en base al coneixement que tenim d’invasions prèvies. Però, en un món sotmès a ràpids canvis de tota mena, poden aparèixer nous perfils d’espècies invasores, que no podem preveure amb l’experiència que tenim.
Durant dècades s’han introduït repetidament a la península ibèrica dos tipus de peixos. D’una banda, es fomentaven les espècies més grans, les més atractives com a objectiu de la pesca esportiva i, de l’altra, espècies més petites que poguessin servir d’aliment per les grans (en ocasions anomenades peixos-pastura). Tanmateix, un article publicat recentment a la revista Freshwater Biology per un equip de recerca – que inclou l’Estació Biològica de Doñana i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), ambdós del CSIC – mostra que nous perfils d’espècies invasores poden emergir per sorpresa de forma explosiva, en descriure la recent irrupció de nombroses espècies de misgurns i llopets i llops de rius invasors a Catalunya.
Els misgurns i els llopets i llops de rius són peixos petits, que viuen lligats al fons de rius i aiguamolls, de cos allargat i amb la boca envoltada de petits bigotis (barbes). A la península ibèrica hi ha llops de riu autòctons, com ara el llopet de riu i el llopet ibèric (génere Cobitis) i el llop de riu (gènere Barbatula). Tanmateix, la presència d’aquests peixos a Catalunya és restringia al llopet de riu només present de manera natural al tram baix del riu Ebre, avui pràcticament desaparegudes. L’equip de recerca va utilitzar informació de més de 3500 mostrejos de camp per detectar la presència i descriure la distribució de fins a sis espècies diferents de misgurns i llopets i llops de riu introduïdes a Catalunya. La diversitat d’espècies invasores dins d’aquest grup de peixos és un resultat molt sorprenent, però igualment cridanera és la ràpida expansió d’algunes d’elles.
Llarg recorregut d’introduccions
La primera introducció va ser la d’una espècie italiana, el llopet de riu italià (Cobitis bilineata), a l’Estany de Banyoles (Girona), durant la dècada dels 90. “Aquesta espècie amb prou feines s’ha expandit, segueix pràcticament limitada a l’àrea en la qual va ser introduïda” apunta Miguel Clavero, investigador del CSIC a l’Estació Biològica de Doñana i autor principal de l’estudi, “en canvi, les espècies introduïdes més recentment han mostrat una capacitat d’invasió molt major”. El 2001 es va detectar la presència de misgurn (Misgurnus anguillicaudatus), una espècie originària de l’extrem orient, al Delta de l’Ebre, on s’ha expandit de forma imparable, fins a fer-se omnipresent a la zona i ser l’espècie de peix dominant en alguns ambients, com els arrossars. També hi ha una població mixta, probablement híbrida, de misgurn (entre Misgurnus anguillicaudatus i Misgurnus bipartitus), detectada el 2006 en diferents afluents del tram baix del riu Ter, a Girona.
El 2005 es va detectar la presència d’una altra espècie asiàtica de misgurn, el Paramisgurnus dabryanus, a l’embassament de Vallvidriera, proper a Barcelona. Després de dos intents d’eradicació, l’espècie continua estant present a la zona. Peixos del gènere Barbatula (llops de riu) van començar a ser detectats a Catalunya des de l’inici del segle XXI i avui, són freqüents en grans trams dels rius Segre, Llobregat, Ter i Fluvià. El 2016 es va detectar per primera vegada la presència de llopet de riu al riu Besòs, on ara hi és àmpliament distribuïda i des d’on sembla haver arribat fins a la conca del Ter.
Els llopets i llops de riu, i els misgurns són peixos difícils de determinar a nivell d’espècie, per la qual cosa la correcta identificació de totes les espècies introduïdes a Catalunya va requerir l’ús de tècniques genètiques. Però més enllà de la mera identificació, els resultats genètics van ser sorprenents. “És sorprenent que tots els llops de riu trobats als rius catalans pertanyin a una sola espècie encara no descrita, originària de França”, explica Clavero, “de fet, els nostres resultats mostren que són diverses les espècies de Barbatula que esperen una descripció formal a Europa”. Els patrons genètics van demostrar també que, l’origen de les poblacions de llopet de riu introduïdes recentment a Catalunya no és l’amenaçat nucli de l’Ebre, sinó el centre de la península ibèrica.
Les causes de les introduccions dels llops i llopets de riu i misgurns a Catalunya són desconegudes, un fet comú a la major part de les introduccions il·legals. No obstant això, és probable que estiguin relacionades amb la pesca i l’aquariofília, ja que, segons Clavero “solen usar-se com a esquer viu en pesca esportiva, encara que sigui una pràctica prohibida, i tots aquests peixos són apreciats com a peixos d’aquari”. En qualsevol cas, la irrupció d’un nou perfil d’espècies invasores posa de manifest les debilitats de la prevenció d’invasions basada en llistes d’espècies de risc. Com demostra l’exemple català, invasores amb un retrat robot nou i sorprenent poden protagonitzar una invasió fulminant.
Projectes del CSIC involucrats:
- CRAYMAP (PID2020-120026RB-I00)- MICINN
- FUNBIO (RTI2018-096217-B-I00)- MICINN
- BIOOCULT (2413/2017) MITECO/OAPNC).
Article de referència:
Clavero, M., Suh, J., Franch, N., Aparicio, E., Buchaca, T., Caner, J., Garcia-Rodriguez, S., Llimona, F., Pou-Rovira, Q., Rocaspana, R., & Ventura, M. (2023). Invaders they are a-changing: A recent, unexpected surge of invasive loaches in Catalonia. Freshwater Biology, 00, 1– 11. https://doi.org/10.1111/fwb.14051
