El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha estat distingit amb el segell ASPIRA-CSIC “Sagrario Martínez Carrera”, un reconeixement atorgat pel Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC) als centres que destaquen per la seva contribució a l’avenç del coneixement i per la seva capacitat d’assolir els estàndards més alts d’excel·lència científica. Aquest distintiu inclou una dotació de 300.000 € per implementar mesures clau del pla d’excel·lència, que permetin aconseguir les màximes acreditacions existents en aquest àmbit.
El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha anunciat els resultats de la segona convocatòria del Projecte MaX-CSIC, una iniciativa per fomentar l’excel·lència en els seus centres i instituts. En aquesta fase, 29 centres del CSIC, entre ells el CEAB, han obtingut el distintiu ASPIRA-CSIC “Sagrario Martínez Carrera”, fet que els permet entrar a la segona fase del Projecte MaX. Aquest assoliment ve acompanyat d’una dotació de fins a 300.000€, destinada a la implementació d’aspectes clau dels seus plans d’excel·lència.
Per obtenir aquest distintiu, els centres havien de presentar un Projecte Científic de Centre i dissenyar un Pla d’Excel·lència, basat en el qüestionari d’autoavaluació que van realitzar per incorporar-se a la fase I del programa. En l’avaluació del projecte científic, s’han valorat aspectes com l’estat de l’art de les temàtiques plantejades, la capacitat del centre o institut per dur-lo a terme, la identificació de mecanismes que promoguin la coordinació de línies d’investigació i sinergies internes, les estratègies per augmentar el lideratge científic internacional, les orientades a fomentar la col·laboració, les dirigides a incrementar la transferència del coneixement o a potenciar l’impacte científic, social i econòmic.
Amb aquesta iniciativa, el CSIC busca ampliar les oportunitats perquè els seus centres i instituts avancin cap a l’excel·lència científica (i cap a l’obtenció de segells que l’acreditin com, per exemple, els Severo Ochoa o María de Maeztu).
Projecte MaX-CSIC
Projecte MaX-CSICAquest programa es divideix en tres fases:
– Primera fase: Els centres que la superin, composta per una autoavaluació i una avaluació externa d’un comitè, rebran el segell d’Excel·lència ASPIRA-MaX “Josefa Barba”, una dotació de 20.000 euros per desenvolupar un projecte científic i passaran a formar part del Projecte MaX-CSIC.
– Segona fase: Els centres seleccionats elaboraran un projecte científic i un pla d’excel·lència de tres anys. Un comitè avaluarà aquests projectes i plans, i els centres que superin aquesta fase rebran el segell d’Excel·lència ASPIRA-MaX “Sagrario Martínez Carrera” i una dotació de fins a 300.000 euros per implementar el pla d’excel·lència.
– Tercera fase: El Comitè Científic Assessor del CSIC avaluarà l’impacte del programa DEEP-MaX en el centre, i aquells centres que obtinguin una valoració positiva rebran el segell d’Excel·lència ASPIRA-MaX “Margalida Comas”, el màxim reconeixement a l’excel·lència científica atorgat per la presidència del CSIC.
Sobre Sagrario Martínez Carrera
Sagrario Martínez Carrera (Madrid, 10 de maig de 1925 – 18 de desembre de 2011) va ser una destacada química i cristal·lògrafa espanyola. Es va llicenciar en Ciències Químiques el 1948 a la Universitat Complutense de Madrid i va obtenir el doctorat el 1955. La seva trajectòria professional va estar estretament vinculada al Departament de Cristal·lografia de l’Institut de Química Física “Rocasolano” del CSIC, on va exercir com a Professora d’Investigació.
Martínez Carrera va realitzar estades postdoctorals a la Universitat d’Amsterdam i a la Universitat de Pittsburgh, on va aprofundir en el càlcul electrònic aplicat a l’estudi d’estructures cristal·lines. Va tenir un paper fonamental en la introducció de la programació informàtica en cristal·lografia a Espanya, contribuint significativament a l’automatització i avanç de la disciplina. Al llarg de la seva carrera, va publicar més de 100 articles en revistes internacionals i va supervisar nombroses tesis doctorals, deixant un llegat perdurable en la comunitat científica.
La seva contribució a la ciència ha estat reconeguda internacionalment, sent esmentada en obres com “Women of Science, Righting the Record” i “Notable Women Scientists”. La seva dedicació i excel·lència en la recerca han inspirat generacions de científics i científiques.
