Vés al contingut
Search
Close this search box.

Àmbits de recerca

Biodiversitat i ecologia

Estudi de les diferents formes de vida, de les seves funcions, de les relacions entre elles i de les interaccions amb el medi

Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
Investigant els efectes de les sequeres a les poblacions de peixos d'aigua dolça. El projecte de recerca busca entendre com els individus i els grups de peixos s'enfronten a sequeres severes.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
Aquesta proposta té com a objectiu estudiar els processos vinculats a la vida en grups (que anomenem socialitat) en un marc ecològic, acoblant dades (tant de laboratori com de camp) a la teoria.
El Sistema Distribuït de Col·leccions Científiques (DiSSCo) és una infraestructura de recerca distribuïda (RI) que treballa per a la unificació digital de tots els actius de ciències naturals europeus sota polítiques i pràctiques comunes de conservació i accés per fer fàcilment les dades FAIR.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
MEDCHANGE utilitzarà dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants dels ecosistemes per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interaccionar amb pertorbacions naturals i antropogèniques.
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
La manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
El projecte SponBIODIV té com a objectiu abordar aquesta bretxa de coneixement mitjançant la creació d'un inventari complet d'esponges marines a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El projecte també desenvoluparà eines de seguiment noves per avaluar l'estat de les poblacions d'esponges i els seus hàbitats.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
El Sistema Distribuït de Col·leccions Científiques (DiSSCo) és una infraestructura de recerca distribuïda (RI) que treballa per a la unificació digital de tots els actius de ciències naturals europeus sota polítiques i pràctiques comunes de conservació i accés per fer fàcilment les dades FAIR.
El principal objectiu és combinar esculls artificials basats en la innovadora tecnologia Biorock amb organismes bèntics filtradors o suspensívors (ex., esponges, ascídies, anèl·lids, escleractinis, hidroidolins, briozous) per bioremeiar fons marins costaners.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
La manca d’una comunitat de monitoratge de la biodiversitat marina permanentment coordinada a Europa soscava la bona investigació de molts científics i projectes en el passat, ja que no és possible esbrinar fàcilment on i quina biodiversitat s’està controlant. L’objectiu de MBON Europe és resoldre aquest problema.
Les amenaces als ecosistemes aquàtics de muntanya són múltiples. S'ha identificat que la població de peixos en llacs on naturalment no n'hi havia és una d'elles i resulta particularment perjudicial per a la qualitat de l'aigua i per a la biodiversitat.
El 1987, es va realitzar un estudi sinòptic dels estanys del Pirineu que va incloure 35 localitats del PNASM. Aquesta referència ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis ocorreguts des d’ aleshores en les comunitats vegetals submergides i analitzar-ne les causes.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
La investigació està estretament vinculada als efectes del canvi global i a com poden erosionar la resiliència dels enginyers d'hàbitats com són les macroalgues. Es busca proposar prioritats de conservació i contribuir a prevenir, a evitar, el col·lapse d'ecosistemes marins.
Projecte de recerca per avaluar els efectes de les pressions antròpiques sobre els ecosistemes, incloent la detecció i seguiment d'espècies invasores, les conseqüències de l'augment de la temperatura i les de l'eutrofització, entre altres. 
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
El desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira.
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
El canvi en els ecosistemes passa durant múltiples escales temporals i espacials. Discriminar entre canvis, cicles i tendències reals és sovint difícil o impossible sense una perspectiva temporal adequada, ja que múltiples processos interactuen en múltiples escales temporals i espacials.
El projecte, de vocació explícitament interdisciplinària, persegueix, en primer lloc, documentar el paper de les tempestes com a agents de canvi per a la vegetació costanera mediterrània, tant emergida com submergida (praderies submarines, vegetació de maresmes i de dunes).
Els Boscos Blaus, com els de macroalgues, les praderies de fanerògames, aiguamolls i manglars, són hàbitats costaners amb vegetació que cobreixen enormes àrees al voltant del món, proporcionant varis tipus de serveis ecosistèmics.
Aquest projecte té com a objectiu restaurar les poblacions danyades incorporant nous individus juvenils criats en condicions de laboratori i establir nous protocols de restauració que no facin malbé les poblacions existents.
L'acoblament i la integració efectius dels sistemes socioecològics al voltant dels hàbitats forestals marins permetran identificar escenaris d'equilibri òptims entre la conservació a llarg termini dels ecosistemes bentònics costaners i la viabilitat de la pesca a petita escala tant d'eriçons de mar com dels seus peixos depredadors.
El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
El nostre grup explora la influència dels processos poblacionals endògens i les forces estocàstiques exògenes que impulsen la dinàmica de les poblacions de vida silvestre. Utilitzem un enfocament empíric mitjançant el monitoratge de dades individuals i poblacionals al camp per estudiar el comportament de les poblacions a escales espacials i temporals.
Estudi teòric de sistemes ecològics i evolutius des d’una perspectiva interdisciplinària i dinàmica, que integra la biologia i la física d’aquests sistemes, usant com a eines principals l’anàlisi i la modelització matemàtica, i la simulació computacional.
Desenvolupament i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a optimitzar la velocitat de resposta a les alertes enviades per la ciutadania a través de la plataforma Mosquito Alert. 
L'expansió d'Ae.albopictus per la Península Ibèrica i l'arribada d'Ae.aegypti a les Canàries han augmentat el risc que es produeixin brots greus de dengue, chikungunya o Zika a Espanya.
Molts organismes formen sistemes socials, però la majoria de les investigacions no consideren processos col·lectius per explicar-ne les conseqüències ecològiques i evolutives per als individus i les poblacions en ambients estocàstics. Aquesta aplicació ajudarà a produir una nova síntesi fins ara no considerada.
Aquesta proposta té com a objectiu estudiar els processos vinculats a la vida en grups (que anomenem socialitat) en un marc ecològic, acoblant dades (tant de laboratori com de camp) a la teoria.
El projecte consisteix en crear un Observatori Versàtil de malalties infeccioses Emergents (VEO) que permeti aglutinar informació de gran qualitat a partir de la qual desenvolupar eines d’alerta precoç. L’Observatori farà un seguiment de les malalties infeccioses emergent, així com de l’aparició de resistències bacterianes, per poder fer una avaluació de riscos.
La gran heterogeneïtat en la conducta individual així com entre diferents grups es tradueix en una variabilitat en d’interacció humà-mosquit, i per tant en una variabilitat del risc de transmissió de les malalties. Aquesta relació no només depèn de la densitat de mosquits i de persones en una zona sinó de molts altres factors.
L’equip de One Health PACT es centra principalment en les malalties transmeses per vectors, principalment pels mosquits. Amb una visió integral d’aquest problema, s’investiga l’impacte del canvi climàtic, la gestió de l'aigua, els mètodes agrícoles i ramaders, i la importació de malalties pel comerç i turisme, sobre la probabilitat d’un brot.
La nostra proposta es una col.laboració entre tots els Instituts del CSIC que treballen en ciències marines i preten desenvolupar un programa integral de divulgació científica sobre els ecosistemes marins, la seva importància, les amenaces que afronten i el que hi podem fer com a ciutadans.
L'objectiu general del projecte MOBVEC és crear una tecnologia que sigui la primera línia de defensa contra els vectors de malalties, ajudi a prevenir i combatre brots de malalties i contribueixi a salvar vides.
Els brots de malalties infeccioses estan augmentant a causa de múltiples canvis d'interacció locals i globals que alteren el fràgil equilibri del complex ecosistema humà-animal-ambient. La major freqüència i complexitat de les amenaces a la salut requereixen una manera diferent i unificada de preparació i una resposta d'emergència coordinada, ràpida, fiable i efectiva.
E4Warning és un enfocament holístic per millorar la nostra comprensió de la interacció entre els humans, els mosquits, les espècies de reservoris i el medi ambient per a una millor intel·ligència sobre malalties capaç d'anticipar i identificar els riscos i brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits.
El projecte INOVEC està dedicat a fomentar la investigació col·laborativa i impulsar la innovació per millorar la vigilància i el control dels mosquits vectors que transporten arbovirus emergents a Europa i més enllà.
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.
Sota l'escenari actual de canvi global és essencial comprendre com els individus i les poblacions són afectats i com responen a les pertorbacions.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu avaluar el paper de les entrades laterals i veure quines poden considerar-se "punts calents" a causa de la seva gran influència en els processos biogeoquímics que tenen lloc als rius.
Com les entrades d’aigua tant dels afluents com de les aigües subterrànies canvien els processos que passen al riu? El projecte de recerca investiga aquesta qüestió i es proposa trobar les zones clau d’aportació per definir els processos dels rius de diferents biomes.
Avaluar la capacitat de retenció del nitrogen dels rius a diferents escales temporals i explorar si la restauració amb infraestructures verdes pot contribuir de forma significativa a millorar la seva capacitat d’autodepuració.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
Fraccionament d'isòtops de silici mitjançant esponges per a biotecnologia.
La visió de PRORISK és proporcionar un valor excepcional mitjançant la creació d’una plataforma innovadora per capacitar a una xarxa d’Investigadors en l’inici de la seva formació “Early Stage Researchers” (ESR) en el camp de l’Avaluació de Riscos Ambientals “Environmental Risk Assessment”(ERA).
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
La recerca existent sobre el carboni blau costaner es centra principalment en el segrest de carboni com a biomassa vegetal, mentre que els mecanismes que controlen l’exportació de la MOD i els processos que transformen la matèria orgànica dissolta (MOD) i la segresten de forma recalcitrant (MODR) són en gran mesura poc coneguts.
Aquest treball se centra a abordar la nostra hipòtesi general que les comunitats locals de diatomees responen als efectes directes i intervinguts per les conques de l'actual augment de CO2 atmosfèric, proporcionant informació sobre els mecanismes de generació d'alcalinitat a petita escala.
En aquest projecte, mesurem l’impacte antropogènic als rius dels parcs nacionals d’alta muntanya, investiguem la resposta dels ecosistemes fluvials a aquest impacte, i avaluem estratègies de gestió per mitigar aquest impacte.
En els ecosistemes fluvials hi ha comunitats microbianes inherents que podrien potencialment descompondre els bioplàstics a causa de la seva gran capacitat de reciclatge i descomposició de nutrients com el carboni. Tot i això, encara es desconeix com la degradació dels bioplàstics afectarà els ecosistemes aquàtics.
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.
La contaminació per plàstics és un dels efectes del canvi global que coexisteix als ecosistemes fluvials amb altres fenòmens com l’alteració dels rius mediterranis.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.
Les nàiades o grans bivalves d’aigua dolça (Mollusca, Bivalvia, Unionoidea) estan considerades actualment com un dels grups animals més amenaçats del planeta. El projecte NÀIADES pretén generar el coneixement necessari per a l'elaboració del pla de recuperació d'aquest grup d'animals a Catalunya.
Tot i la seva ubicació remota, els espais aquàtics d’alta muntanya estan subjectes a amenaces antropogèniques que posen en risc el seu estat de conservació, com per exemple la introducció d’espècies exòtiques, la sobrefreqüentació turística o les infraestructures hidràuliques.
AEROSMIC estudia los rasgos funcionales presentes en la microbiota aérea con dispersión de largo alcance en la troposfera libre utilizando uno de los conjuntos de datos a largo plazo más amplios disponibles en un punto de alta montaña por encima de la capa límite recopilado por nuestro propio grupo de investigación.
INTERACTOMA proposa enfocaments computacionals que explotin la co-ocurrència de gens amb funció coneguda i desconeguda i la co-ocurrència ambiental de diferents espècies microbianes per generar hipòtesis i prioritzar objectius de recerca futura amb interès ecològic o biotecnològic.
TEMPOINVASIONS utilitzarà les eines moleculars més avançades per analitzar seqüències sedimentàries de llocs ben conservats al llarg de la costa espanyola (badia de Cadis, Cap de Gata, Delta de l’Ebre). Ens centrarem en els darrers sis segles des que va començar la translocació més gran d’espècies marines a causa de l’inici de l’exploració transoceànica.
L'objectiu general de BIOcean5D és generar les dades, el coneixement, la teoria, les eines de monitoratge i modelatge necessaris per mesurar, comprendre, valorar i predir de manera sostenible la biodiversitat marina en les cinc dimensions (5D) d'espai, temps i pressions ambientals humanes, permetent gestió basada en ecosistemes i preservació a llarg termini.
Aquest projecte Life, coordinat des del CEAB-CSIC, té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics de muntanya millorant la conservació de diversos hàbitats/espècies objectiu en quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines dels Pirineus i dels Alps.
Amb el projecte de recerca MARGECH volem generar dades massives de biodiversitat marina mitjançant seqüenciació d’amplicons de ADN (metabarcoding) per monitoritzar el canvi global i desenvolupar eines de bioseguretat.