Un equip internacional de recerca, liderat per una investigadora del CEAB-CSIC, ha revisat el coneixement científic acumulat en diverses disciplines sobre els usos de les plantes marines al llarg de la història i arreu del món. L’estudi destaca que ja es feien servir en el Paleolític.
Les praderies marines han estat essencials per a les societats humanes durant milers d’anys. Així ho demostra un nou estudi científic publicat a la revista Ambio, que examina la relació entre les praderies marines i la humanitat fins a l’actualitat, reconeixent no només el seu valor tangible, sinó també la seva importància social i cultural.
Segons la investigació, que recopila tant el coneixement científic existent com el de les comunitats locals, les praderies marines han tingut, i continuen tenint, una àmplia varietat d’usos. Han servit com a aliment per a humans i bestiar, s’han utilitzat com a fertilitzants, medicaments, materials per a la fabricació d’utensilis i en la construcció, i fins i tot han jugat un paper en costums culturals.
Els registres més antics obtinguts fins ara daten del Paleolític Mitjà, fa aproximadament 180.000 anys. En un jaciment arqueològic d’una cova de Niça (França), es van trobar restes de plantes marines (Posidonia oceanica) que haurien arribat allà perquè s’utilitzaven com a jaç.
Els diferents usos de les plantes marines
També hi ha evidències molt antigues que les praderies marines van ser una font d’aliment directa: comunitats costaneres d’Amèrica del Nord i Central i de l’Indo-Pacífic consumien les seves fulles, fruits o llavors, i algunes encara ho fan. Indirectament, també han servit com a font d’aliment. Els neandertals dels que avui són els Països Baixos ja recol·lectaven mol·luscos a les praderies marines fa uns 120.000 anys. Fa uns 6.000 anys, els habitants de l’est d’Aràbia ja sabien que la seva pesca del peix conill depenia de la salut d’aquestes praderies. De la mateixa manera, la recol·lecció de cogombres de mar—una de les principals exportacions d’Austràlia i moltes parts d’Oceania—ha estat i està estretament vinculada a aquests ecosistemes submarins.
L’ús de les plantes marines com a material per fabricar recipients, com cistells per emmagatzemar aliments, també és antic i estès. Les seves propietats antiparasitàries i antimicrobianes les feien ideals per a aquest propòsit. Aquestes mateixes característiques també van portar a que es fessin servir com a farciment de coixins i matalassos, cosa que va donar lloc a tota una indústria a Europa. Un registre històric curiós data del segle XVI, quan el Papa Juli III va demanar un matalàs farcit de Posidonia per allunyar les puces. Aquesta aplicació va portar a una explotació a gran escala de les praderies, causant el seu declivi o desaparició en moltes àrees.
Les propietats antisèptiques de les plantes marines també van afavorir el seu ús en la medicina tradicional. Els antics egipcis les utilitzaven per tractar problemes de gola i de pell, i s’han utilitzat a l’Índia i Àfrica per tractar picades i ferides.
L’aïllament natural que proporciona aquest tipus de vegetació es va descobrir de manera primerenca, la qual cosa va portar al seu ús en la construcció. A Creta, es barrejava amb fang i se’n feien maons, i a Mèxic i Escandinàvia, s’utilitzava en teulades—algunes cases amb aquests teulats encara es poden veure avui dia.
L’ús cerimonial tampoc s’ha de passar per alt: ja en l’Edat del Bronze, les restes de vegetació marina—que solia trobar-se en abundància a les platges—s’utilitzaven com a material d’aïllament en tombes i urnes funeràries.
Conèixer per valorar i protegir
Aquests i altres usos documentats a l’article científic demostren que, més enllà del seu paper en la captura de carboni i la filtració de l’aigua, aquestes praderies han proporcionat, i proporcionen, nombrosos beneficis a la humanitat. Segons l’equip de recerca, conèixer aquests beneficis pot ajudar a fomentar l’apreciació de les praderies marines i a promoure’n la conservació i restauració.
Nicole Foster, autora principal de la recerca i investigadora al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), explica que “Les praderies marines han estat entrellaçades amb la història humana durant milers d’anys. Normalment ens centrem en la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i donar suport a la vida marina. Tot i que aquests són serveis ecosistèmics bàsics, tampoc ens hauríem d’oblidar de la seva relació directa amb les persones. Al reconèixer aquest paper, ja sigui en productes materials, medicaments, en creences espirituals o en l’art, podem començar a valorar-les també pels seus beneficis socials i culturals. Això pot ajudar a que se’ls doni el reconeixement que mereixen i portar cap a una major consciència de la necessitat de cuidar-les”.
L’equip científic també ha recopilat informació sobre els usos actuals i potencials de les praderies marines. Es segueixen explorant les seves possibilitats en l’elaboració d’aliments, tant per al bestiar com per als humans (fins i tot en l’alta cuina), així com en la producció de fertilitzants naturals i de materials biodegradables. Ja s’estan fabricant productes innovadors, com ara fundes per a telèfons mòbils, fets de restes de plantes marines que arriben a la costa. I s’està considerant el seu ús com a envasos alimentaris, inspirats en pràctiques tradicionals de comunitats indígenes. També s’estan investigant les seves aplicacions en farmàcia i medicina. Per tal que aquests usos contribueixin a la seva conservació en lloc de a la sobreexplotació, és essencial adoptar un enfocament equilibrat i sostenible, subratllen els investigadors. L’ús d’aquest recurs ha de ser intel·ligent i ben gestionat, garantint que no danyi les praderies, sinó que ajudi a la seva conservació i regeneració—juntament amb els seus beneficis ecològics—per a les generacions futures.
