La Global Lake Ecological Observatory Network (GLEON), coordinada per un investigador del CEAB-CSIC, és una xarxa internacional de científiques i científics que uneixen creativitat, coneixement i recursos per comprendre el funcionament dels diferents tipus de llacs, els beneficis que aporten, com responen al canvi global i què funciona per conservar-los. A més, els investigadors comparteixen tecnologia, com sistemes de monitoratge que permeten obtenir dades de llacs d’arreu.
L’entitat compta amb mig miler de membres actius de tots els continents. Mitjançant projectes conjunts, l’intercanvi d’informació, l’ús de tecnologia de monitoratge i models ecològics avançats, GLEON treballa per detectar i predir canvis en la qualitat de l’aigua, la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes lacustres. La finalitat és generar coneixement científic que pugui aplicar-se per millorar la gestió dels recursos hídrics i la conservació d’aquests ecosistemes.
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) és un dels ens de recerca implicats en la xarxa. Diversos investigadors del Centre en formen part i un d’ells, Rafael Marcé, expert en biogeoquímica i modelització, n’és el coordinador. Desenvolupa aquesta tasca juntament amb Lisette de Senerpont, investigadora del Netherlands Institute of Ecology (NIOO-KNAW) i membre del Comitè Científic Assessor Extern del CEAB-CSIC.
Una xarxa científica oberta i horitzontal
GLEON està formada per investigadors de perfils molt diversos: des de joves científics fins a figures de referència en el seu àmbit. I de procedències geogràfiques molt variades: de països amb realitats socioeconòmiques oposades i amb major o menor capacitat d’inversió en recerca. L’entitat pretén anul·lar aquestes diferències fent que la veu de tots ells compti per igual. Ho fa amb trobades de treball periòdiques amb un enfocament inclusiu, en les que tothom pot proposar idees i, de manera assambleària, es decideix quines es duran a terme.
Rafael Marcé, coordinador de GLEON, subratlla que “dins la xarxa tothom s’hi pot sentir segur, compartir idees sense cap por, en taules de treball que barregen investigadors consolidats amb altres que tot just comencen, de regions riques i pobres, amb o sense recursos per a la recerca. La tria dels projectes no depèn de res de tot això. Si col·lectivament veiem que és una bona idea i que és necessària, ajuntem esforços per tirar-la endavant, independentment de qui l’hagi proposat.”
En la darrera trobada -celebrada a Toba, Indonèsia, aquest febrer- GLEON ha decidit impulsar una recerca col·laborativa per estudiar els llacs de les latituds tropicals, infrarepresentats en la literatura científica. El clima de les zones tropicals, força constant al llarg de l’any i predominantment càlid, fa que les aigües dels llacs (tant les de major profunditat com les mitjanes i les superficials) es barregin més fàcilment que les dels del nord d’Europa i Amèrica. Sobre aquests darrers hi ha molts estudis científics, però dels llacs polimíctics (que experimenten múltiples barreges de les aigües al llarg de l’any), quasi no n’hi ha, tot i saber-se que tenen dinàmiques ecològiques diferents a les dels llacs monomíctics.
A la reunió de Toba també s’hi ha presentat una nova xarxa tecnològica per a la recollida de dades sobre diversos paràmetres lacustres, que envia, per satèl·lit, la informació recollida, de manera que se’n pot disposar a temps real. La xarxa pot representar un avenç significatiu, especialment pel que fa a la capacitat i fiabilitat de predicció.
El coordinador de GLEON explica que aquesta filosofia de sumar esforços està donant grans resultats. Posa com a exemple, la iniciativa sorgida en la reunió presencial del 2022. Una jove investigadora va proposar estudiar la presència de microplàstics als sediments dels llacs del món. La idea va sortir escollida per la poca evidència científica existent sobre aquesta qüestió concreta. El resultat del projecte col·laboratiu ha estat un destacat article científic, publicat a la revista Nature, sobre la presència de restes de plàstics a llacs i embassaments de tot el món.
Potenciar la participació de la comunitat de parla hispana
Un altre fet destacat recent és que GLEON ha rebut finançament del govern espanyol per impulsar una comunitat de parla hispana dins de la xarxa, amb l’objectiu d’afavorir una major participació de científics espanyols i llatinoamericans en aquesta plataforma de ciència col·laborativa.
