El projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat des del CEAB-CSIC, inicia una prova pilot pionera d’eliminació de peixos invasors amb un biocida biodegradable a un estany d’alta muntanya. Aquesta iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics, amb l’objectiu de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics. Serà la primera aplicació en un estany del sud d’Europa.
Una de les principals amenaces per als estanys d’alta muntanya és la presència d’espècies de peixos introduïts, com la truita o sobretot el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren greument l’equilibri d’aquests ecosistemes. Per això, una de les accions clau del projecte LIFE és la restauració de 22 llacs d’alta muntanya dels Pirineus i dels Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts per l’home.
Rotenona: una solució innovadora
Fins ara l’eliminació de peixos introduïts s’ha dut a terme amb tècniques convencionals de captura, com xarxes, trampes i pesca elèctrica. Però en el cas del veró (per la seva mida petita i per la seva alta taxa reproductora), aquestes metodologies són molt complicades d’aplicar. Calia explorar mètodes alternatius.
El mètode que s’ha triat és eliminar-lo amb un producte anomenat «rotenona». Es tracta d’un ictiocida natural biodegradable extret de les arrels de plantes de la família Fabaceae, utilitzada tradicionalment per pescar al Sud-Est Asiàtic i Sud-Amèrica. En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes.
Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa.
Aplicació pionera als estanys d’alta muntanya dels Pirineus
Als Pirineus l’us de rotenona és pioner. L’experiment ha de proporcionar dades crucials sobre l’eficàcia d’aquesta substància en un nou context biogeogràfic.
La prova pilot es duu terme en un estany situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la Vall d’Aran. S’ha escollit una massa d’aigua situada en una ubicació estratègica, ja que no hi ha estanys ni grans cursos d’aigua aigües amunt que podrien representar un risc de reaparició de peixos un cop finalitzada la intervenció, ni que dificultin l’aplicació del producte sense afectar cap altre hàbitat proper.
L’actuació la desenvolupa Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació LSorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Conselh Generau d’Aran, de Forestal Catalana i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM).
